Amb tendresa, es pot creure el que es vulgui i fugir d’allò establert per omplir de valors eterns o mutables la terra.
Així, ens ho fa saber aquest preciós poema curull de raonats sentiments.
Credo in Deum Patrem omnipotentem,
creatorem caeli et terrae,
Vitam aeternam.
Crec en la Llum
de les espelmes
que s’encenen amb fe.
Crec que hi ha Mentides
que revifen l’alè i, també,
Veritats que t’ennueguen.
Crec en l’Esperança
que es recolza a la paret
prenent el sol.
Crec en la Inquietud
que es gronxa
amb el vaivé de l’onada.
Crec que la Velocitat
és massa esbojarrada
i voldria apartar-la dels meus fills.
Crec en la Humanitat
de les sensuals feministes
esclavitzades per les sabates de taló.
Crec que les Malalties tabú,
confessades públicament,
obren els ulls a la Ignorància.
Crec en una República
que guardi el temps
en els bancs del passeig.
Crec en el déu del Gel
que doblega els lliris
fent-los fer una reverència.
Crec en la Comunicació
de les plantes i els animals
que no llegeixen mai el diari.
Crec que la Por
hauria de portar un barret de cop
abans de fullejar tota una enciclopèdia.
Crec que la Poesia
podria tancar a la presó
les armes de la Guerra.
Crec que la Soledat
podria anar a ballar amb el veí
que se la mira com es despulla.
Crec que el Somriure i l’Abraçada
bressolen els nadons de l’orfenat
i els omplen de petons.
Crec que és una llàstima que la Mort,
des de dins de la tomba, no pugui llegir
les dedicatòries esculpides a la làpida.
Crec que l’Espai
Ha de tenir habitatges
Confortables ocupats.
Crec que els Llibres
que entretenen
fan perdre els avions.
Crec que falta l’Emoticona
dels Salvavides que viatgen
sense bitllet a la mà dreta.
Crec que la Cultura
hauria de poder editar en anglès
llibres catalans sense pagar un plus a Planeta.
Crec en la Ciència humil i digna
que intenta arreglar els desastres
fets en el passat, el present i planejats.
Crec que el CO2
no contamina les plantes,
sinó que les alimentem en cada expiració.
Crec en els Mestres
que beuen aigua de la mateixa font
que ofereixen als seus alumnes assedegats.
Crec que la Desconnexió
entre els avis i els seus nets
és una bomba més desintegradora que l’atòmica.
Crec que l’Intercanvi
de maletes de llibres acompanya
la Cultura en el seu viatge interestel·lar.
Rosa Maria Pascual
