El vent fi mou suaument les branques

en una simfonia que no sembla terrenal

i és un do del cel quan les fulles amples

acompanyen el cant formós, celestial.

 

Un corb negre vola amb elegància

l’esquirol busca adelerat pinyons del pi

una rosa de bosc escampa la fragància

pura, que perfuma el camí.

 

Un conill mira i remira

té por d’un caçador agosarat

sentint en el cos  petit  una guspira

d’una angoixa que li deixa el cor glaçat.

 

Una cadernera piula dins del niu

esperant la mare que torni amb l’aliment

es cola tranquil.la la remor del proper riu

i el son li arriba lentament.

 

L’aranya trena amb molta traça

la cortina de fil fi i transparent

buscant un insecte i si el caça

el devora amb delit serenament.

 

Els senglars es passegen amb manades

buscant l’aliment que necessita el cos

trobant en les boques afamades

l’ocell que ha caigut dintre d’un clos.

 

Les formigues es mouen en fileres

afamades per omplir el seu graner

volen ser sempre les primeres

treballant tant si es festa com feiner.

 

Dins del bosc es sent una udolada

del llop, l’amo de tota la vegetació

i els animals quiets fan una parada

amagant-se on troben un racó.

 

En el cel clar planeja silenciosa

l’àliga, la reina de les aus,

la seva figura és majestuosa

senyoreja entre verds i blaus.

 

Animals, insectes tot és vida

és com una balada amb mil cants

que es barregen confosos en la oïda

mentre el vent la va escampant.

 

També un follet amb alegria

al mirar el bosc tant animat

si a la nit dorm, surt de dia

i entre roures observa amagat.

 

Tanta bellesa, quanta harmonia

un mon viu que és exemple del camí

de la pau, del goig poden ser la guia

que ens senyala el nostre incert destí.