És aquí on soc jo sense fingir. On el meu riure brolla en cascada i el meu cos es relaxa fins convertir-se en aire.
És aquí, entre parets invisibles d’una fortalesa inexpugnable, que construeixo un món de cotó per a tu i per a mi.
I t’invento i et retallo i t’enganxo en un collage de formes atrevides. I tu em mires, divertit, participant en la meva eufòria incontrolable.
Ens observem, curiosos, com dos animals salvatges que ensumen el perill. Pells que es reconeixen. Pells que s’han enyorat.
Em despullo.
Et despullo.
Tu pintes camins inexplorats en mi.
Jo escric paraules inexistents en tu.
No penso baixar del núvol.
