Autora: Mònica Anfrons

És aquí on soc jo sense fingir. On el meu riure brolla en cascada i el meu cos es relaxa fins convertir-se en aire.

És aquí, entre parets invisibles d’una fortalesa inexpugnable, que construeixo un món de cotó per a tu i per a mi. 

I t’invento i et retallo i t’enganxo en un collage de formes atrevides. I tu em mires, divertit, participant en la meva eufòria incontrolable.

Ens observem, curiosos, com dos animals salvatges que ensumen el perill. Pells que es reconeixen. Pells que s’han enyorat.

Em despullo. 

Et despullo. 

Tu pintes camins inexplorats en mi. 

Jo escric paraules inexistents en tu.  

No penso baixar del núvol.

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anterior“L’Apocrifalipsi”, d’Albert Jané
Article següentEl forat d’en Mel