Sempre hi ha hagut qui ha anomenat el general dels jesuïtes com el Papa Negre. Els jesuïtes són l’únic orde religiós d’organització interna de tipus militar. Els qui hem tingut l’oportunitat d’assistir als seus col·legis recordem que les classes les organitzaven en brigades i seccions…
Bé, de fet la Companyia de Jesús tenia un marcat caràcter de funcionament jeràrquic fruit de les normes establertes per sant Ignasi, el seu fundador, que era un antic militar d’ Euskal Herria.
Els jesuïtes tenen un quart vot al seu orde, el de la submissió i obediència al Papa. La Constitució de la Segona República Espanyola, en l’article 26, deia: “Quedan disueltas aquellas Ordenes religiosas que estatutariamente impongan, además de los tres votos canónicos, otro especial de obediencia a autoridad distinta de la legítima del Estado. Sus bienes serán nacionalizados y afectados a fines benéficos y docentes“. Això va provocar l’expulsió d’Espanya dels jesuïtes i la confiscació dels seus béns i escoles…. com si ells fossin enemics directes del progrés o fidels servents de la vella i caduca monarquia borbònica.
Els anys de la Segona República tots els seus béns foren intervinguts i ells hagueren de marxar cap a l’exili.
Manresa és probablement el centre més important per a la companyia ignasiana al món, fou en aquest indret on sant Ignasi, el segle XVI, tornant de Montserrat on va decidir deixar les armes, va escriure el seu text fonamental: el llibre dels Exercicis Espirituals.
Gràcies als jesuïtes a mig món hi ha carrers dedicats a Manresa; per on han passat deixen al nomenclàtor el nom d’aquesta ciutat en una plaça o carrer. Recordo, sempre l’he vist per casa, aquella fantàstica guia de la “Manresa Ignaciana”, de ben segur que l’actual Papa, com molts dels jesuïtes, deu haver passat per la Cova manresana, que sempre ha estat un dels llocs de veneració més importants per a la companyia. Manresa està plena de records de sant Ignasi.
L’elecció d’un papa jesuític pot significar posar Manresa de nou al mapa, a més a més de tornar als jesuïtes el poder dins de l’Església que fa dècades els foren arrabassats per altres congregacions…. aquí no val la pena posar cap nom, tothom sap qui són. Als jesuïtes, pel fet de tenir el quart vot, ja esmentat, tradicionalment, Roma els encomanava durant anys el control de moltes àrees de l’Església, com els mitjans de comunicació…
L’acurada preparació dels seus sacerdots, això com la influència efectiva en molts dels seus antics alumnes, els feia ser, fins fa poc temps, una gran força. En el camp de la doctrina, només cal mirar a Amèrica del Sud per veure que la Companyia de Jesús sempre es va alinear amb els més pobres i necessitats.
Ara, com sempre, el temps i Déu diran.
