Existeix un ritual que només passa als llocs més meravellosos del planeta i que sempre succeeix els dies -o millor dit les nits- que s’allarguen fins que ja no es pot allargar més una nit i és la matinada i és de dia, o l’hora més estranya de la terra. Les hores indecents, on tots som el diable, i per molt que diguis, només s’hi poden fer maldats i coses perilloses i equivocades. Bé, existeixen aquestes nits bones, frenètiques, que ningú sap d’on han sortit ni com, però que obeeixen a un ritual exacte i precís i que és el que us voldria explicar avui.

Sopar amb els amics parteix d’un instint molt primitiu, de mascle, que busca esbraonar-se i alliberar-se de la tensió acumulada. Som tot brogit i les ganes de sentir-nos vius tenen un impuls gairebé ancestral, de les cavernes. Però vet aquí que per damunt d’aquest comportament simiesc hi ha el ritual de respecte i admiració que ens fa tornar una mica menys bèsties. Només he trobat dos restaurants -de moment- que permetin aquest ritual i són el Tickets i el Kimbo -tot i que podríem incloure-hi el 41 en aquesta llista però el seu nivell és tan elevat que aquest temple juga en una lliga individual i el seu rival només són les estrelles. Així doncs, i per no fer-los esperar més, el ritual funciona de la següent manera: cada plat que demanem arriba a taula amb el seu ordre exacte i la lliçó rau en esperar que tothom tingui l’aliment preparat per tal d’introduir-lo a la boca alhora. No hi ha presses. Quedem posseïts per una aura gegantina que ens embolcallada i ens manté purs, intactes, i aleshores, tots alhora, com un ritual de samurais, masteguem el regal que ens han ofert amb un total silenci, concentrat-nos amb el gust i la textura i els ingredients i l’explosió total que causa a la boca. Després ens mirem i només amb la mirada qualifiquem el resultat, com si Déu parlés a través dels nostres ulls, plens de màgia i eufòria, i poguéssim, per uns petits instants, tocar el cel amb els dits de la mà.

Pocs rituals he conegut tan reverencials i tan sincers com aquest. L’espera educada, la mirada als ulls i el tret de sortida disparat alhora. Som només mossegades en aquell instant, som només textura i paladar i encabat les ganes d’explicar-nos i l’eufòria continguda entre les dents.
 
No hi ha un joc tan precís per definir l’amistat i el respecte davant d’una taula com aquest. Homes disposats a l’espera, a compartir, a saber-nos estimar a través de la fidelitat. Un cop a la boca podràs maniobrar com més ho desitgis, però fins que no hi ha hagut el contacte dels llavis amb el menjar tot és respecte i contenció.
 
Ahir provàrem uns plats d’infart, noves propostes, plats fora de carta que ja no són plats i són invents del Creador, i en cadascun d’aquests plats el ritual funcionà a la perfecció. El tataki de bou amb tòfona o el pastisset d’arròs, tonyina i foie. Les troballes que només els llocs que et reconcilien amb l’espècie humana saben executar a la perfecció. Déu està a totes parts però de vegades es fa molt visible, tant, que podries trobar-lo i quedar-t’hi parlant una estona mentre mastegues allò que et sedueix com una noia nua amb el cos d’una sirena i la cara de la teva dona.


Som aquest ritual precís i exacte, i per molt que siguem uns bèsties, encara sabem on cercar a Déu sense dubtar que hagi estat allà. Al Kimbo Déu hi té sèu i s’hi està cada nit de divendres, mentre demanes un tataki que no és possible que l’hagi elaborat la mà humana i que només Ell sap com crear-lo. 
 
God save the Kimbo.


Kimbo

93 727 06 31