Quin contrast tan fèrtil: la majestat de les figures de l’art romànic i la dansa, l’art de la gracilitat i el moviment! En vam gaudir de casualitat, d’una esplèndida performance que conjuntava romànic i dansa, i gairebé a primera fila, en la sessió que el passat dissabte, dia 5 d’abril de 2025, va tenir lloc a la Sala Oval del MNAC, que per segona vegada acollia l’edició d’El Museu Dansat. Es tracta d’un programa educatiu que aquest museu duu a terme amb el Conservatori Professional de Dansa (CPD) de l’Institut del Teatre. Aquest any hi participava l’alumnat del cinquè i sisè curs. Els alumnes s’havien inspirat en obres de l’art romànic que es poden veure al MNAC i que els espectadors podíem visualitzar en unes pantalles a fi i efecte de poder relacionar les escenes vistes amb les coreografies realitzades pels estudiants més avançats, i alguns ho eren tant, d’avançats, que van sorprendre gratament el públic espectador com nosaltres.
Tres són les disciplines que treballen els alumnes del CPD: la dansa clàssica que s’enlaira en les formes, la dansa contemporània, que demana més musculatura, i la dansa d’inspiració espanyola, sempre tan vistosa, si bé realitzada amb un capteniment ben sobri, que, amb un exercici d’imaginació visual s’adeia a les figures del romànic inspiradores. Música, vestuari i gestualitat es van conjuntar de manera harmònica, en aquell espectacle a la magnífica Sala Oval del MNAC. El propi ritme del ball, tan aeri, feia difícil, com era el desig d’alguns espectadors, de captar amb una imatge fotogràfica aquell moviment que en algunes peces perseguia provocar l’emoció d’un ritual religiós propi de l’atmosfera cristiana que es respirava entre els segles X i el XIII.
Vam sortir fascinats, al cel de primavera d’aquella tarda d’abril, encara amb el record a la retina de les meravelloses figures mòbils de les danses que se superposaven a les figures estàtiques del romànic. No es retòric afirmar que l’art salva perquè és la pura veritat quan hi ha moments en què, a través de formes d’art, en el nostre interior es percep, tan càlid, l’alè guaridor de la bellesa.
