A vegades, gràcies a les xarxes socials, pots aprendre d’història, i no estic parlant dels canals dedicats a la divulgació sinó de vídeos que es viralitzen. Em refereixo a una cançó creada per la còmica Marcia Belsky que ràpidament es va utilitzar a la xarxa social TikTok, convertint-se als pocs dies en un trend en aquesta xarxa amb milers i milers de vídeos gravats utilitzant la cançó de Belsky com a àudio i usant el hastag #100tampons.

Què explica aquesta cançó? Doncs la història de Sally Ride, la primera astronauta nordamericana en viatjar a l’espai l’any 1983. El viatge de Ride va suposar un gran pas per les dones dins de la NASA que, històricament i durant els següents anys, s’havien trobat amb una enorme quantitat de barreres sexistes. (Blakemore, 2020)

La història de Ride i l’anècdota que detalla i que s’ha viralitzat 38 anys després mostra, amb humor, com fins i tot a l’Administració Nacional de l’Aeronàutica i l’Espai és un dels espais on s’assumeix que la ciència ha de tenir més pes que els prejudicis sexistes i dels estereotips de gènere.

Una mostra d’aquesta discriminació sexista la troben el desconeixement dels homes científics del funcionament del cos de les dones. I aquí el tema de la cançó i el per què de la popularitat de la història: “Quan Sally Ride estava preparant-se pel seu viatge de sis dies a l’Estació Espacial Internacional els enginyers de la NASA l’hi van preguntar si 100 tampons serien suficients pel seu viatge. 100 tampons, per 6 dies.”

Aquest fet va ser narrat per Ann Friedman quan va escriure el perfil de l’Astronauta Ride a The American Prospect on trobem detallat com van ser tots els preparatius d’aquest primer viatge espacial femení, en un ambient on Ride narrava que constantment se l’hi explicitava que ella era diferent, lo altre i no una igual als seus companys:

“Els tampons van ser empacats amb cordills que els connectaven i unien, com una tira de salsitxes, perquè no sortissin volant (…) Els enginyers li van preguntar: “Seràn 100 suficients”. Estaria a l’espai una setmana. “No seria un número correcte” els va respondre ella. “Només volem estar segurs”, “Bé, doncs podeu reduir el número a la meitat sense cap problema”(…) A cada oportunitat que tenien recalcaven la seva diferència. Quan es va anunciar que Ride era l’escollida per la missió espacial, el comandant Bob Crippen (…) la va presentar com “indubtablement el membre més bonic de la tripulació”. En un altre esdeveniment un periodista va preguntar a Ride com reaccionaria quan tingues un problema: “ploraràs?”.” (Friedman, 2014)

La història de les dones en la carrera espacial està plena d’aventures frustrades, carreres tallades i protagonisme del masclisme. Així ho veiem a la història del grup de dones pioneres de l’aviació conegudes com «Mercury 13» que entre 1959 i 1962 van ser seleccionades per sotmetre’s a les mateixes proves físiques i psicològiques que havien fet els homes del programa Mercury 7 per demostrar que les dones podien suportar els mateixos tests i per tant, podien ser també podien ser astronautes.

Desgraciadament, malgrat van passar les proves i en algunes ocasions amb millors marques de les registrades pels homes, la NASA va avortar el programa i no va creure les dones mereixessin anar a l’espai exterior (Marín, 2018).

Si bé la primera cosmonauta va ser la russa Valentina Tereskhkova el 1963 que amb 26 anys va orbitar la terra 48 vegades. Tereskhkova va ser utilitzada per l’URSS com un trofeu més de la vitrina d’èxits a la carrera espacial: el primer satèl·lit, el primer animal, el primer home i la primera dona. El soviètics no van mostrar gaire més interès per la paritat i la igualtat que els americans i així no va tornar a anar cap dona més a l’espai fins al 1982, després que la NASA anuncies el llançament de Sally Ride, la URSS hi va enviar Svetlana Savitskaya que es va convertir en la segona dona a la història que viatjava a l’espai.

Tampoc podríem considerar que els enginyers, astronautes i científics soviètics estiguessin allunyats del sexisme, doncs quan Savitskaya arribà a l’estació espacial soviètica els ses companys la van rebre amb una de les frases considerades més infames de la història de l’aeronàutica: “Tenim in davantal preparat per tu, Sveta. Com si estiguessis a casa. Per suposat, tenim una cuina per tu, allà és on treballaràs”.

Avui dia, però, la història i els números han anat canviant i el passat any 2013 la promoció d’astronautes de la NASA va ser paritària per primera vegada a la història. I el centre Espacial Johnson avui és dirigit per Ellen Ochoa, primera astronauta hispana de la història. Així doncs, poc a poc i amb molt d’esforç i lluita per part de les pioneres, la carrera espacial els centres d’astronautes i coneixement de l’espai siguin uns espais on es tingui clar que no, que per sis dies de menstruació no ens calen 100 tampons.

Referències

Blakemore, E. (18 de Juny de 2020). How Sally Ride blazed a trail for women in space. Obtingut de National Geographic: https://www.nationalgeographic.com/history/article/sally-ride-blazed-trail-women-astronauts

Friedman, A. (19 de Juny de 2014). Astronaut Sally Ride and the Burden of Being The First. Obtingut de The American Prospect. Ideas, Politics & Power: https://prospect.org/culture/books/astronaut-sally-ride-burden-first/

Marín, D. (11 de Juny de 2018). Las mujeres del Mercury 13 y los peligros de reinventar la historia. Obtingut de EUREKA: https://danielmarin.naukas.com/2018/06/11/mercury-13-luces-y-sombras-de-un-documental-necesario/