Avui dimarts 23 de febrer els Tecamolsaires hem tingut una trobada online amb l’amic Esteve Pujol que ens ha presentat els seus llibres des de la vocació i amb tota l’emoció de l’esperança amb el jovent del futur. Vaig pensar qui millor que ell ens podia parlar del tema de l’educació i la motivació en temps difícils…?

Trucaré a l’amic que ha fet de mestre i hi ha dedicat quaranta-set anys de la vida a tots els nivells acadèmics, fins i tot li va tocar fer de director d’infantil, de primària i de secundària. S’hi havia preparat amb el magisteri, amb la llicenciatura de filosofia i lletres (secció de psicologia), la llicenciatura de teologia, un diploma superior d’idiomes i el de mestre de català. Dintre de la psicologia, es va especialitzar en psicologia projectiva. Ha compaginat com ha pogut les activitats pròpies del psicòleg i del lingüista; de manera que diu que no sap si és més aviat una cosa o l’altra; reconeix que té la sort que hi hagi una ciència que es diu psicolingüística. En aquests darrers trenta anys s’ha dedicat sobretot a la formació permanent d’educadors i de futurs educadors. Ha col·laborat amb el Departament d’Ensenyament i amb els Serveis Educatius i amb els Instituts de Ciències de l’Educació de les universitats catalanes. Ha estat professor associat de la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya durant vuit cursos. A casa ha hagut de treballar, juntament amb l’esposa, en l’educació de tres filles; diu que aquest és el seu doctorat; el de la facultat es va quedar a les beceroles. Ara els seus nets són el seu postgrau. Procura participar en activitats culturals i cíviques de tota mena, sobretot a la vila del Masnou, on viu des de fa prop de quaranta anys, i on li ho demanen. És molt aficionat a llegir, escriure, enraonar i cantar (des dels tretze anys que fa cantar). Col·laborador habitual de Ràdio Estel-Ràdio Principat en programes educatius. Està jubilat des del 2012. Li agrada de fer saber que ha publicat “Valors per a la Convivència”; “Valors per Créixer”; “El Gran Llibre dels Contes amb Valors”; “Eduquem persones. Reflexions d’un mestre sobre l’educació a l’inici del s.xxi”; “Valors humans. Valors cristians”; “Una guineu i…” Un llop i…” Una àguila i…” Un lleó i…” (amb 28 faules d’Isop); “Pensaments d’un educador”, premi d’Assaig Pedagògic Joan Profitós de la Nit de Santa Llúcia 2009; “El Gran Llibre de les Emocions”, entre d’altres…

 

Escrits dedicats a l’ESTEVE PUJOL I PONS després de la presentació dels seus llibres:

Genial, un privilegi i un plaer escoltar-lo. Llàstima d’haver de deixar-ho abans d’hora, una abraçada. Meritxell Albalalejo.

Moltes gràcies pel temps que ens has dedicat i l’interès i amenitat dels temes! Jo he rellegit aquests dies “El gran llibre de les Emocions” l’he trobat fantàstic… M’hagués encantat haver-lo tingut fa uns anys. Bona nit a l’Esteve i a tothom! Felicitats a la Joana i a la Carme, per la fortuna en la rifa! Ja me’ls deixareu llegir… Inés Fernández.

Ostres, quina lliçó més maca acabo de rebre, llàstima de no haver pogut gaudir del Sr. Esteve Pujo com a professor en algun moment de la meva vida. Brillant i emotiu Sr. Esteve. Moltes, moltes gràcies! Bona nit! Nati Parareda.

Soc Carme. Sí, el llegirem tots. Ha estat una trobada molt interessant i un bon tresor pels alumnes que han pogut gaudir del seu mestratge. Carme Cinca.

Gràcies Esteve Pujol per influenciar en el meu fill. Montse Jané.

Molt interessant i instructiu, però he arribat tard i he hagut de marxar abans… Llàstima! Rosa Lozano.

Quina il·lusió que em fa tenir aquest llibre! Gràcies professor Esteve pel moment joiós d’escoltar a tot un professional de l’ensenyament, dinàmic, entusiasta, emotiu… tots els ingredients que necessita un educador. Joana Nevado.

Bon dia! Gràcies a l’Esteve Pujol i a tu, Rosa Maria, per la presentació d’ahir. Quin amor d’home! Amb quin entusiasme ens parlava! Es va notar que és en Déu. Agraeixo que ahir em fes de mestre i tinc intenció de fer perdurar en mi les seves sàvies paraules. Es nota que ha begut de la Font. Una abraçada! Maite Soriano.

El meu fill, en Jordi, va ser alumne de l’Esteve. Ha fet una carrera universitària, per tant ha tingut molts professors. Sempre li he sentit a dir que el millor mestre que ha tingut ha estat l’Esteve Pujol. Maribel Masjuan

L’Esteve és un dels profes que recordo amb més estima. Tenia autoritat i en sabia molt però era accessible i sempre em va animar a escriure i va fer comentaris bonics de les meves redaccions. Em va fer estimar la llengua catalana encara més del que l’estimava i em va fer trobar gust de llegir escriptors no tan fàcils per quan tens 14 anys. Gràcies a ell vaig aprendre a estimar una Mercè Rodoreda i tants altres escriptors que ens va descobrir. L’Esteve era –i segur que és encara- un bon mestre. I un bon mestre és una de les millors coses que et poden passar a la vida. Núria Alías Pascual.

Gràcies a totes les qui heu expressat les vostres bones impressions per la sessió d’aquesta tarda. Jo encara m’ho he passat més bé. Els qui som xerraires de mena ens ho passem molt bé enraonant. Esteve Pujol.

Al final me’ls creuré, tants elogis! També m’agrada de repetir que parlar és molt fàcil; el que és difícil és fer! Esteve Pujol.

Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Article anteriorEl ball de Tenes d’en Xavier Agustí Viaplana
Article següentUna nova etapa