Feia dies que no parlava de l’Alguer, però la recent incorporació d’Antoni Nughes a l’ Institut d’Estudis Catalans com l’aparició a una editorial barcelonina del llibre de cuina de Carlo Sechi no poden pas passar desapercebuts.
A la meva primera visita a l’Alguer –d’això ja fa una colla d’anys – vaig quedar molt impressionat pel que vaig veure. La primera xerrada que vaig tenir fou amb don Nughes, mossèn sempre ocupat i treballant. Part de la seva feinada que ha fet es pot consultar al Catàleg Col·lectiu de les Universitats de Catalunya però alhora s’ha cuidat de mantenir i fer restaurar molts dels bens del Bisbat de l’Alguer com ara el santuari de Vallverd. Nughes es l’arxiver del Bisbat i la Catedral de l’Alguer i ha cantat durant anys i panys el Cant de la Sibil·la cada Nit de Nadal. Sempre està atrafegat, defensant l’Alguer, la catalanitat de la seva parla o l’Església Catòlica. Ah! i que consti que vaig anar directe a visitar-lo dirigit pel bon amic Josep Maria Orteu, de Llibres de l’ Índex.
Una de les curiositats alguereses és que just davant de l’Arxiu del Bisbat hi ha l’ Obra Cultural de l’Alguer que una edita la revista ‘L’Alguer. Periòdic de cultura i informació’ quatre cops a l’any, de la que Nughes n’és l’anima de la continuïtat de la publicació. Carlo Sechi, qui fou durant prop de 20 anys regidor de l’Ajuntament de l’Alguer, batlle i diputat al parlament sard a Càller, a més és expert en cuina i sempre vinculat a l’Obra. Pocs com Sechi estimen i coneixen tant bé la seva ciutat. Vaig tenir la gran sort que en Carlo fos el segon alguerès que vaig conèixer i entre l’Església i el poder civil he anat coneixent la viva realitat algueresa de primera mà, sense haver de passar per cap dels suposats filtres, que a més d’un manipulador ha volgut establir des del Principat una: “veritable censura a gent de l’Alguer”. El llibre de cuina de Sechi farà les delícies de molts dels gormands dels Països Catalans.
A l’Alguer s’hi ha d’anar, sempre, sense cap criteri preestablert, sense creure’s a ningú de Barcelona, País Valencià o Cambrils; s’hi ha d’anar amb la ment oberta i clara, veure el que hi passa, el que els algueresos fan i no voler mai imposar cap criteri sense llur consentiment. L’Alguer és viu i el defensen els seus ciutadans. El que potser des de Catalunya els falta és mes ajut i no tants “entrebancs” que més d’un (mai no entès, encara, per què ho fan) contra Nughes ni Sechi.
