He sentit la cançó i m’he emocionat
era aquella que cantaves amb veu dolça
portant-me alegres records d’una passat
que no oblido i que m’empeny amb força.
La cantaves per a mi sota el pi verd
l’entonaves vora de la mar tranquil·la
la murmuraves al meu costat amb tant plaer
que la tonada omplia de goig la meva vida.
Cançó d’amor, de misteri, de ruptura
que sense adonar-me´n em va enamorar
i et mirava com la més bella criatura
que en aquest món podés mai estimar.
Nostres vides no seguiren el mateix camí
tu vas rodolar per un pendent, jo per un pla
no vam trobar cap drecera i el destí
no va deixar que ens poguéssim retrobar.
És la cançó que em porta el record
d’unes notes que la teva veu era alegria
recordant-me un temps en que l’amor
per tu, a cada jorn amb més força revivia.
Una llàgrima m’ha rodolat pel rostre
emocionat, per uns anys perduts, innocent
i miro el cel dins l’immens sostre
sentint la teva veu que l’acompanya el vent.
