La cadena nord-americana CNN tria València en substitució de Barcelona de la seva llista anual de llocs a visitar. Una decisió coherent si es té en compte que ambdues ciutats són dues cares de la mateixa moneda i són pràcticament intercanviables.
València i Barcelona comparteixen, dins de la seva vocació mediterrània, a través dels seus importants ports, en una sana competició, un trajecte comú des de fa segles, en un relleu de salts d’obstacles permanent per alleugerar les seves diferents càrregues en cada època.
Des d’USA, han vist, qui sap si de forma més conscient del que ens pensen, que enguany celebrem els 100 anys del naixement del gran intel·lectual català Joan Fuster (Sueca, 1922). I és que Fuster, més que mai, és un referent literari mundial. Aquest poeta i assagista, a més d’advocat, encarna el repte humanista que es va enfrontar, de cara, al segle XX. La seva implicació dins la realitat valenciana amb la defensa de la llibertats democràtiques suposa una destacada aportació per a tots els catalans i qualsevols altres ciutadans del món, com així s’ha mantingut.
Per tant, no és causalitat tampoc que l’alcalde de València, Joan Ribó (Manresa, 1947) sigui fill del Bages i hagi trobat, de manera natural, el seu arrelament a la capital del País Valencià. La formació política Compromís, igualment amb el Bloc Nacionalista Valencià, és la seva opció i com a tal alcalde ha sabut mantenir la ciutat en el lloc preeminent que mereix tot remarcant, des d’una visió internacional que ha captat imparcialment la CNN, la seva projecció de futur doncs el planetari, el museu de ciències i l’aquari conformem una Ciutat de les Arts i les Ciències única i esplendorosa.
Malgrat tots els esforços i energies dedicades a bolcar la ciutat de València encarada a Madrid per la N-III o A-3 i l’AVE a tot drap, i el corredor mediterrani pateixi tota mena d’entrebancs, en especial el tram Castelló Tarragona, la ciutat de València és genuïna i recíproca de Barcelona, en una relació natural i espontània que els turistes pràcticament no seran capaços de diferenciar. Així, és inútil intentar evitar el que el món social, comercial i cultural, des dels seus diferents grups, constaten: són dues ciutats complementàries en una sana progressió de millora i esforç.
Aquesta constatació parteix d’un origen comú d’ambdues ciutats en el naixement dels Països Catalans. En el Museu Històric Municipal de València s’hi custodia el Penó de la Conquesta, una bandera catalana, com ensenya nacional, de les més antigues d’Europa. Històricament, aquest penó es podia trobar a la catedral, a la Seu de València, a tocar, de la basílica de la Mare de Déu dels Desemparats, on s’hi venera amb perseverança encomiable, la seva figura, també coneguda, com la Geperudeta.
Com ja han exposat diferents autoritats empresarials i acadèmiques, aquest intercanvi de posicions entre Barcelona i València que ha palesat la CNN no fa sinó confirmar l’augment d’intercanvis i de relació, que per recuperar el temps perdut, s’estan plantejant. Així, cal destacar la posada en comú de dades genètiques de desapareguts entre sengles institucions de memòria democràtica, Memòria Democràtica i Institut de Memòria Democràtica, respectivament, des de Barcelona i València, a fi de refer també la història contemporània compartida de forma inseparable recent.
