No sé si els meus companys republicans són excessivament relativistes o excessivament prudents, però en un mes de converses polítiques i comparacions odioses no els he sentit mai defensar la superioritat de la seva democràcia. Alguns fins i tot argumentaven que a cada país les coses funcionen d’una manera diferent fins i tot abans de saber que també nosaltres votem per escollir el nostre President i que el rei és un element més d’aquest car decorat polític que gastem a casa. Imagino que qualsevol patriota d’Estat hagués agraït el que probablement sigui un vergonyant excés de cortesia, però jo segueixo pensant que la democràcia americana forma part, com la Coca-Cola, d’aquell tipus de coses que són simplement millors que la resta. El mateix dia que el meu breu boss ha presentat la seva dimissió com a Senador per l’Estat de Florida, llegeixo a El País que els socialistes espanyols estàn indignats davant la possibilitat de veure els seus possibles senadors davant un bolígraf vermell. Entenc perfectament la seva indignació, però crec que els senyors de les Corts Valencianes s’estalviarien molta feina i nosaltres moltes pajíns si d’una vegada per totes els senadors haguéssin d’examinar-se davant la gent a qui se suposa que representa.
