4-3-3 d’inici que ja ens indicava, amb Puyol Xavi Cesc de repòs a la banqueta, que anàvem d’estalvis i a reservar per a dimecres quan tornin els de les cosses; ben ordenats, Busquets repartint, i Thiago i Iniesta que fessin el fet amb Messi, que tal dia faria un any. Tot prometia un partit bonic però corretjós, i la palometa de Valdés s’albirava com l’únic regal per les retines dels espectadors. Tot semblava apariat per a trobar-nos amb un partit d’aquells de pencar i rascar i esperem ben segur que esperem. I ben cert que així ha estat, i sobretot quan començat a guanyar ningú no s’ha adormit, potser pel redord recent de l’empat a can perico. Però preveure, quan juga Messi, és sempre arriscat, i el noi, la millor versió del millor jugador del món, avui s’ha personat a la Rosaleda per a recordar-nos que qui té el mòbil de Déu és ell, i que s’envien missatgets, i que ja poden cantar Pelé, brunetistes, estadístiques de gols a domicili i sursum cordes diversos, que quan el noi es posa el frac això és per anar a la guixeta tot sortint i demanar que et tornin a cobrar. Tres, els n’ha fet. El primer com el de la final de Roma, de cap, els altres dos de bonics i potents xuts creuats a nassos del porter rival, coronant eslàloms que feien feredat per perfectes en l’execució, per inaturables, per abassegadors. Ahir Messi era un tro que anunciava la justícia, un llamp que advertia que el millor és per venir, i que el dimecres tremoli l’enemic. Victòria a la Rosaleda: pencant… i amb Messi.
