Fa poc que hem canviat de domicili. A més del trasbals que això suposa, s’hi suma haver de donar la nova adreça als bancs, companyies de serveis, mútues, Seguritat Social, agència tributària, ajuntaments i altres. Però el que no té nom és el trasllat de la línea de telèfon.
Abans d’arribar al nou domicili vàrem trucar a Movistar perquè gestionessin el trasllat de línea. Es posà a l’aparell una persona amb accent sud-americà a qui no l’entenies de res, ni semblava que ella a tu tampoc. Bones paraules, això si. El telèfon el tindran en dos dies i els mantindrem el mateix número. En passen tres i no apareix ningú. Tornes a trucar fins a cinc vegades i a cada telefonada la mateixa cançó. L’aparell estarà connectat en dos dies i els conservarem el mateix número. Òbviament no ve ningú i no tenim telèfon (sort dels mòbils) ni accés a Internet.
A la setena vegada es posa a l’aparell una altre persona, amb el mateix accent que totes les anteriors, després d’haver d’aguantar la musiqueta de rigor i et diu que no té constància del trasllat del nostre telèfon. Et demana que li facilitis el número de referència i et fa repetir, com cada vegada, totes les dades personals i adreça de destí. Insisteix que no li consta cap petició i, davant la nostra indignació, aquesta noia, amb paraules quasi inintel·ligibles, per fi i desprès de molta insistència ens dóna un nou número de referència.
Tres dies desprès venen a connectar el telèfon. L’operari és andalús i li demano com és que tinguin unes persones tan ineptes per atendre els clients. El xicot també està indignat i em diu que Telefònica i Movistar fan servir empreses subcontractades que treballen des de Melilla amb personal sense cap formació ni coneixement, amb uns sous molt baixos, parlant una varietat del castellà amb pronunciació que costa entendre, nul·la capacitat per poder entendre els topònims catalans, noms de carrers i de municipis, i nul interès en prestar bé el servei.
I així funciona la telefònica (Movistar) facturant euros i més euros per estar servits pèssimament. El client s`enfada, s’indigna parlant amb el que es troba l’altre banda del fil telefònic i amb una llengua que no és la nostra, en una espiral diabòlica de trucades, esperes amb musiqueta, passant d’un interlocutor a un altre de pitjor, picant contra una paret en un cercle viciós que no es trenca mai. I quan tens el telèfon instal·lat, després de dos mesos, encara tenen la gosadia de trucar-te per demanar-te que puntuïs la seva feina del 0 al 9. Un 10 sota 0. Ah, i finalment sense mantenir el mateix número. Una mentida més.
Suposo que molta gent com jo els puntuarà igual que jo però no escarmenten. Tenen el monopoli pràctic. I pel fil telefònic surt la veu de sempre completament insensible a la realitat de casa nostra. Certament és una companyia internacional, bananera, però internacional, amb una magnífica vocació d’estendre i fomentar el idioma del estado en la seva parla americana. Fan una gran feina cultural. Des de Melilla pels catalans.
