Em considero una persona que intenta veure els conflictes polítics de manera imparcial, i especialment, que intenta formar-se exhaustivament abans de prendre una posició. Amb el creixement dels populismes d’extrema dreta a Europa, i observant la seva imparable eficàcia, he arribat a una conclusió: És hora de posicionar-se. Ho faig pels drets, però especialment la seguretat de minories. Ho faig perquè la història no repeteixi un patró que ja és ara massa evident. Ho faig perquè qui realment busqui apropar-se a una posició política on es maximitzi el benefici propi juntament amb l’empatia ho pugui fer. És per això que utilitzant la meva pròpia experiència de radicalització, i els coneixements obtinguts que m’han permès escapar d’aquest procés psicològic, donaré diferents motius per no votar a l’extrema dreta.
- Els missatges simples, són els únics que tenen espai en la comunicació política.
A les campanyes electorals només hi ha lloc per missatges simples i concisos, és per això que els diferents partits presenten temes que permetin aquest missatge. Aquest és el motiu de l’èmfasi en immigració a les campanyes de l’extrema dreta, com també la falta d’un missatge per part de la resta de partits. Aquesta problemàtica en qüestió, en la perspectiva de la resta dels partits, està formada per una sèrie de factors que interactuen entre si de manera complexa, i la realitat generalment tendeix a ser més complexa que senzilla. És per això que hi ha tantes dificultats a l’hora de combatre el missatge de la immigració que presenta l’extrema dreta. El seu missatge és molt més senzill, hi ha un problema i un causant, i resulta quasi instintiu pels receptors. És per això que és tan efectiu a les campanyes electorals. Òbviament, la realitat de la situació és molt més complexa. Històricament, la causa del crim és econòmica abans que de l’estatus d’immigrant. Aquest argument, com que no dona una solució senzilla no funciona a les campanyes electorals. Això s’ha observat ja en molts casos, incloent-hi el recent cas dels Estats Units, on s’ha creat una histèria col·lectiva en relació amb la immigració quan va ser el mateix partit republicà, sota les ordres de Trump, qui va impedir el reforçament de la seguretat fronterera.
Aquesta dinàmica es pot aplicar a molts altres debats socials.
2. La problemàtica amb els partits d’extrema dreta va més enllà del seu resultat electoral i del seu programa ideològic.
L’extrema dreta té sistemes propagandístics populistes que poden atrapar aquells votants desprevinguts molt fàcilment. Un problema, existent o no, i una solució fictícia però molt convincent. Aquest sistema de coerció provoca un gir cap a la dreta en la totalitat de la societat, com també crea o potencia grups ideològics radicals que sí que suposen un perill físic real per a certs col·lectius. El partit en qüestió generalment no crea llaços formals amb aquests grups per raons d’imatge pública, però ells són els causants de l’augment d’aquesta mena d’ideologies i qui les representen electoralment. A més, solen estar infiltrats en les files del partit.
Generalment, es menysprea els perjudicis que aquests partits causen a col·lectius minoritaris com el LGTBi, pel fet que la seva imatge projectada intenta no passar certes línies vermelles que són totalment intolerables en democràcies lliberals. Això no nega el fet que, pel simple fet de ser els extrems drets dels marcs polítics de cada país, dintre seu sempre hi haurà integrants amb idees que realment van en contra dels drets de les minories i que oposen els valors democràtics.
3. Si no estàs satisfet amb el sistema, votar a l’extrema dreta no portarà res diferent, i si ho fa, rarament serà millor.
La insatisfacció política no és un secret, i n’hi ha qui troben una resposta a aquest fet votant a partits d’extrema dreta. Els partits més petits a l’hora de crear les llistes generalment utilitzen candidats locals que no passen tants filtres com membres de les llistes de partits més grans i establerts. Per tant, les possibilitats de casos de corrupció amb partits que han crescut ràpidament, com en el cas dels d’extrema dreta, són més altes. A més, si observem el cas espanyol de manera específica, el mateix Abascal treia profit d’una menjadora, de les quals ara està suposadament en contra. Les problemàtiques en el sistema no són causades pels partits com a tal, sinó per defectes dintre d’aquests individus. Per tant, el que digui el partit al respecte realment és indiferent més enllà de la imatge pública que vulgui projectar.
4. És molt probable que els teus valors no estiguin alineats amb el que pot resultar de l’extrema dreta.
La majoria de persones comparteixen valors universals que consisteixen en el respecte independentment de les diferències i la maximització del benestar de la major part possible de la població. Òbviament, el que diferencia les nostres ideologies no són aquests valors com a tal, sinó els mètodes que creiem més adients o justos per aconseguir-ho. És per això que no crec que la major part dels votants d’extrema dreta siguin persones que desitgin cap mal a ningú, de fet, crec que si prenen una decisió tan impopular en certs entorns socials és perquè realment creuen que és el millor pel seu país o nació. És per això que si fossis un votant d’aquests partits t’animaria a buscar més enllà dels canals ideològics de YouTube, o les comptes propagandístiques de Tiktok o Instagram. No és difícil, busca llibres d’història estandarditzats acadèmicament, mira el resultat que han tingut els populismes d’extrema dreta històricament, i valora tu mateix si aquells esdeveniments concorden amb les teves idees. Observa les condicions de vida del passat, compara-les amb les actuals. Observa l’estranya estabilitat que moltes societats han viscut des de la Segona Guerra Mundial i com la qualitat de vida està en màxims històrics que no tenen precedents. Valora després si votar l’extrema dreta és una acció realment alineada amb els teus valors.
