El sector públic ha anat canviant al llarg dels anys, adaptant-se al context de cada moment. A tall d’exemple, fa 500 anys cap persona s’imaginava que es crearia internet i, que, a més, les administracions públiques se sumarien a les noves tecnologies i, finalment, ho han fet.
No s’ha d’oblidar que durant molts anys, i en certa manera encara ho està de manera indirecta, l’administració pública ha estat concebuda com una organització robusta i burocràtica. Tot i això, amb l’entrada del paradigma gerencial basat en l’aprimament del sector públic (al voltant dels anys 80) i el posterior model dels ens públics sobre la governança s’està canviant aquesta visió.
En ple 2024, la ciutadania exigeix que hi hagi canvis en el sector públic a favor de la bona administració pública. El gran dilema que es genera és: què significa tenir una bona administració pública? La resposta és diversa i pot ser més o menys àmplia, tot i això existeix un consens que, com a mínim, la bona administració pública se sustenta en tres elements: la transparència, la democratització de les decisions públiques a través de la participació ciutadana i la innovació.
En primer lloc la transparència fent pública, com a mínim, la informació que obliga les normes. És important que no només la informació ha d’estar disponible sinó que la ciutadania ha d’entendre quin significat vol transmetre l’administració. En segon lloc, la participació ciutadana recau en el canvi de paradigma que pren de referència el poble que està format per subjectes actius i passius de les polítiques públiques. En tercer lloc, la innovació de les administracions és, dels tres, l’element més difícil d’explicar i sobretot d’implementar. La innovació del sector públic engloba molts temes i es pot concebre des de diferents perspectives. Tot i això, existeix un consens no escrit que les administracions han d’innovar perquè el sector públic ha de respondre als problemes maleïts (cada vegada els conflictes a què s’hi enfronta l’administració són més complexes i cal abordar-los des de diferents perspectives). La dificultat per fer front a la pandèmia de la covid-19 va ser un clar exemple: el coronavirus, especialment els moments més durs, va mostrar al món la complexitat del problema i la necessitat de trobar una solució comuna amb les diferents àrees (sanitat, educació, joventut, esport….). Si no s’hagués plantejat una resposta de la pandèmia des d’una visió transversal possiblement el context hauria estat diferent.
Sobre la pregunta si reformar l’administració és una opció o una necessitat, la resposta és ben clara: existeix una necessitat per adaptar l’administració al context actual. Si tot el nostre entorn canvia la manera de com dur a terme les seves activitats a favor de la innovació, la transparència i la participació ciutadana, les administracions també ho han de fer. La gran debilitat és que els canvis a les administracions públiques, com s’ha anat demostrant des que existeixen, són més lents dels que la ciutadania voldria. Tot i aquesta situació és important que, tant el personal públic, com les persones representants, les consultores i la ciutadania treballin conjuntament per tenir una administració adaptada a la realitat del 2024.
