Roc Casagran

A cavall entre la poesia i la narrativa, la carrera literària de l’escriptor sabadellenc Roc Casagran ha estat força prolífica, publicant pràcticament un llibre a l’any des dels seus inicis literaris a començaments de segle. I cal dir també que l’autor es mou perfectament entre ambdós gèneres literaris, demostrant una evident qualitat narrativa en els seus llibres, on destacaria especialment la brillant novel·la L’amor fora de mapa i, en poesia, el llibre que ens ocupa, aquest Direm nosaltres.

Sempre vinculat activament als moviments independentistes, l’obra d’en Roc Casagran és un reflex de les seves inquietuds i interessos, com ja va demostrar amb la novel·la Ara que estem junts, que tracta, en clau narrativa, sobre l’exili i la vida dels refugiats de la Guerra Civil espanyola a Argelers, però també aquest Direm nosaltres, on s’acosta a les reivindicacions socials des de la poesia, des de la musicalitat de les seves paraules, des de l’art. Perquè la literatura no pot ser aliena als temes actuals que preocupen a la societat, i fer ulls clucs a la realitat és fer ulls clucs a l’element de reflexió que la literatura ens aporta.

Així, en aquest llibre de poemes, en Roc Casagran demostra un cop més que les reivindicacions socials i polítiques poden tenir esperit de combat, però imatge de tendresa. I és a través de les seves paraules que podem copsar la profunditat de les aspiracions, i el per què és important: defensar-les. Així queda palès en poemes com «Direm» on l’autor demana «dir les coses pel seu nom. Dir-ho també si el vent ens ve de cara, si ens amenacen amb lleis i barrots… » o afirmant que «els poemes són un mur de paraules protegint un col·legi electoral». De nou la lletra, la poesia, la cultura, confrontant un abús que no ens coneix encara.

Així mateix, l’autor també deixa espai a la bellesa, a la tendresa, a l’amor, com en el magnífic, esplèndid, íntim i deliciós poema «Vindràs», un cant d’amor al fill no nascut encara, un cant d’amor a l’esperança de qui confia en un futur esplendorós, ple de llum i vida. Una mirada tendra cap a una vida que s’està gestant, que està naixent, però que a ulls de qui l’espera ja ha nascut i és prometedorament feliç i plena. Perquè el llibre també conté molts poemes d’amor, a la parella i a la vida, ja que és l’amor el que mou les persones, i també qui les acomboia.

I és així, en aquest llibre publicat mesos després del Primer d’Octubre, on s’evidencien els dubtes d’un poble, però que s’ha descobert com a u, amb «el tu i el jo esdevingut nosaltres» que proclama l’autor en un dels poemes; farcit de missatges que parlen de l’amor, a una persona, a una terra, a un país, l’autor traça una mirada combativa i esperonadora, un crit de reclam a una esperança, que desitja i anhela. Sempre, sempre, amb la vista a un horitzó que voldria a prop, guaitant-lo amb la companyia dels seus, que també són els nostres, amb aquells companys de somnis i alegries, però també de decepcions i penes. I és d’aquesta manera, conjugant els diferents aspectes dels quals la vida ens fa partícips, des de les inquietuds socials fins als somnis d’un futur que s’albira però no arribem a assolir, com la poesia de l’autor omple els diferents racons que ens formen, construint un llibre ple de missatges, ple de paraules, ple d’il·lusions amb les quals construir nosaltres també la nostra identitat, col·lectiva i personal, d’un país que bastim entre tots, i que no està complet encara.

Marc Peig
Sabadell, 1975. Enginyer en telecomunicacions, per formació i professió. Aficionat a la cultura, per passió. Sèries, cinema i llibres ocupen el meu temps, a més de la família. I el que em sobra, el dedico a escriure ressenyes de llibres, aquí i al portal web «Un libro al día». No sé si la cultura ens fa millors persones, però sí sé que ens fa més complets.

Deixa un comentari

Introduïu el vostre comentari
Introduïu aquí el vostre nom

Article anteriorEix social i eix nacional
Article següentEns estan furtant el pijama