Autora: Mònica Anfrons

Més endavant, ara no puc, no és el moment, potser l’any vinent…

I les ales es rovellen en el sac dels desitjos posposats per aquest demà que, potser, mai més no arribarà.

Somio. Somric. L’il·lusió del nou projecte em pressiona dins del pit. I és aquesta força la que avui aprofito per llençar-me al buit. I no he agafat les ales. He triat la capa de superwomen perquè estic més mona i vull més impuls.

Avui sí. He aparcat les pors. Els dubtes són al calaix… No té ni pany ni clau i potser tornen a sortir, però jo ja estaré per allà dalt, tocant els núvols, esquivant ocells o esquinçada per un llamp, no ho sé. Ho haig de provar.

I tu?

Voles?

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorLa setmana en un click
Article següentCarta oberta a la vida