Diumenge 17.12.2017
Contact

Entrevista a Agustí Carles

Agustí Carles, durant una entrevista de ràdio
Agustí Carles, durant una entrevista de ràdio

"El Parlament haurà d'establir quines normes espanyoles són vigents al territori català mentre no se'n facin unes de noves"

Agustí Carles i Garau és d'aquelles veus que es fan escoltar. Advocat en exercici i magistrat-jutge de formació, és impulsor (actual Vicepresident) de l'Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, i membre destacat de Juristes per la Independència, sectorial de l'Assamblea Nacional de Catalunya que aglutina professionals del món del Dret. Darrerament ha estat el coordinador jurídic de la campanya "Signa un vot per la Independència", que ha entregat 750.000 signatures al Parlament de Catalunya.

Un dels pares del dret administratiu espanyol deia: "el derecho está para la vida, no la vida para el derecho". Creus que es podrà votar el 9N?

Sí. Tenim mecanismes legals per poder votar. Tindrem una Llei de Consultes que serà totalment constitucional en base al Dictamen del Tribunal de Garanties Estatutàries. Així, quan el President Mas signi el Decret de convocatòria, tot serà conforme la legalitat.

Li tocarà al Tribunal Constitucional fer la feina bruta i prohibir la consulta?

Qui pot declarar inconstitucional la Llei de Consultes és el Tribunal Constitucional a petició del govern de l’Estat. Però en tot cas són ells els que han de moure fitxa. Ara bé, hem de tenir present que el TC només determina la constitucionalitat, o no, de les normes i en un primer moment pot aixecar o ratificar la suspensió de la seva aplicació fins que dicta sentència. Pel que fa a la Llei de Consultes no ordena que es faci o es deixi de fer tal cosa, per exemple la consulta, ja que no és un tribunal jurisdiccional. Per exemple, hi ha cap a 10 sentències del TC a favor de Catalunya d'incompliments competencials d'Espanya, i tot continua igual.

Què impugnaran: la Llei o el Decret de convocatòria?

A veure, el TC només pot declarar inconstitucional la Llei de Consultes perquè la via per impugnar un Decret seria la Contenciosa-Administrativa, i només es pot fer davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot i això, crec que el l’Estat Espanyol optarà per anar contra el Decret de convocatòria directament davant el Tribunal Constitucional basant-se en un conflicte de competències doncs argumentarà, segons sembla, que és l’Estat qui té competències sobre la convocatòria de referèndums. Així per aquesta via també aconseguirà la suspensió automàtica del Decret, que és el que més l’interessa ara per ara per frenar la celebració d’aquesta consulta.

Però Catalunya té competències per promulgar una Llei de Consultes

Cert. El Decret s’empara en una Llei de Consultes que neix d’un precepte de l’Estatut (art. 122) aprovat pel Parlament català i espanyol i que el propi Tribunal Constitucional va declarar constitucional. Per tant, si la competència ja va quedar delimitada a favor de la Generalitat per sentència, pot ara el govern espanyol tornar a discutir que aquesta competència per convocar consultes es seva?. D’aquí l’ interès de l’estat en dir i repetir que això és un referèndum i no una consulta per defensar que la competència es seva. Penso que el debat jurídic quedarà centrat en aquest termes.

I com ho faran?

A partir del moment en què l'Estat Espanyol ho recorri tot, el Tribunal Constitucional haurà de suspendre cautelarment la norma i el Decret fins que no publiquin la sentència definitiva perquè així ho estableix la Constitució (art. 161.2). Ara bé, també diu que abans de cinc mesos el Tribunal Constitucional haurà d’argumentar si aixeca o ratifica la suspensió acordada per un automatisme legal i serà aleshores que els magistrats hauran d’exposar els arguments jurídics de la seva decisió.

Què vol dir això?

Que el TC haurà de justificar abans de dictar sentència, si aquesta és seva la decisió, perquè no deixa votar. La decisió és molt transcendent doncs, on és el perjudici a l’interès general que es pot causar per la celebració d’una consulta no vinculant al poble de Catalunya?. Conèixer la nostra decisió democràtica pot posar en perill l’interès general d’un país democràtic? I si resulta que la Llei de Consultes es declara constitucional, com ha dictaminat el Consell de Garanties Estatutàries i es resol que el Decret s’ha dictat dins el marc competencial de la Generalitat?

Per tant, cal tenir present que mentre no es dicta la sentència no podem afirmar en cap cas que la Llei de Consultes sigui inconstitucional o el Decret s’ha dictat fora de les competències de la Generalitat, doncs únicament el què resol és que queda en suspens, i entretant encara formen part de l’ordenament jurídic ja que han nascut d’un Parlament i d’un Govern legítimament escollits. És a dir, que durant aquest termini no es pot parlar ni de llei de Consultes ni Decret il·legals, com ens volen fer creure insistentment.

I la desobediència?

Per entendre que estem davant la comissió d’un presumpte delicte de desobediència cal que es compleixin uns requisits jurisprudencials determinats (ordre legal, legítima, raonada, ferma, notificada fefaentment a qui l’ha de complir, etc); és a dir, que no tot incompliment d’una ordre o resolució comporta directament la comissió d’un delicte de desobediència.

Haurem de veure en quins termes actua el govern espanyol per saber si el President Mas, i en el seu cas, els signants de la resolució conjunta del Parlament de Catalunya a favor del 9-N, que actuen en exercici dels seus càrrecs polític i en compliment d’un mandat democràtic, poden cometre desobediència. Són càrrecs electes que gaudeixen d’ inviolabilitat i immunitat pel que fa a la seva activitat política, i justament això es va establir així per evitar que a través dels Tribunals es puguin modificar les decisions preses d’acord amb les majories parlamentàries.

Ara bé, una cosa diferent és la desobediència civil i ciutadana de voler votar, que és el que s'està parlant actualment. No te cap sentit que en democràcia es pugui demanar la independència, es pugui votar opcions polítiques independentistes i ens vulguin fer creure que legalment això no és viable. Aquí hi ha alguna cosa que grinyola.

Imaginem un judici entre Catalunya i Espanya. Si fossis advocat de l'Estat espanyol, et veuries capaç de guanyar el plet?

Em veuria més capaç si fos lletrat de la Generalitat. En el fons no és un debat de Lleis, sinó de Drets perquè amb la consulta tenim drets fonamentals en joc, com és la participació a la vida pública i el dret a poder opinar.

Potser l'advocat de l'Estat podrà escudar-se en les lleis, però el de la Generalitat s’empara en els drets que contenen aquestes lleis i aquí està la diferència de plantejament. I hi ha una cita molt clara que diu "hi ha juristes que saben llegir les lleis, els bons juristes saben interpretar-les".

Per exemple, segons el govern espanyol es defensa que la Constitució preveu que poden suspendre l’autonomia si el President Mas no obeeix, de ser així, i cas de suspendre l’autonomia, l’exercici del dret de l’autodeterminació seria encara més legitima perquè ens deixarien sense uns drets democràtics pel fet de voler votar. El dret sempre deixa escletxes per qui les vol trobar, per això el món evoluciona.

Els divorcis poden es sol·licitar de comú acord entre les parts, o sense. Com es pot gestionar una independència de Catalunya amb la oposició frontal de l'Estat Espanyol?

Exercint el Dret a l'Autodeterminació que es va crear l'any 1918 als Estats Units, com alternativa a la violència i a les guerres en els processos d'independència. I per aquest mateix motiu es va desenvolupar per les Nacions Unides un Dret Internacional on contempla quines característiques determinades han de concorre per a poder-lo exercir. Nosaltres les complim i en això ens ajuda cada dia el propi estat espanyol amb les seves actuacions en contra del nostre poble.

Què va primer: la Independència de Catalunya o la Constitució Catalana?

Primer serà la independència i el reconeixement internacional. Ara bé, la primera Llei que haurà de promulgar el Parlament de Catalunya haurà d’establir quines normes espanyoles són vigents al territori català mentre el mateix Parlament no en faci una de nova, quines queden derogades i quin són els fonaments del nou Estat. I a partir d'aquí, vindrà la Constitució Catalana que lògicament haurà de ser referendada positivament pel poble català. La seguretat jurídica és essencial en tot procés de independència.

Recentment, amb l'ANC vas entregar 750.000 signatures al Parlament. Va ser espectacular!

L'Assemblea Nacional de Catalunya es composa de sectorials, a banda de la direcció pròpiament dita formada per un Secretariat Nacional. I una d'aquestes comissions és la de "juristes per la independència". Així, a fi d'ajudar al procés i una vegada estudiats els cossos legals vigents, ens vàrem adonar que la ciutadania pot participar a la vida pública de l'Administració mitjançant les eleccions, les ILP (Iniciatives Legislatives Populars), i el Dret de Petició, aquest últim reconegut al nostre Estatut, a la Constitució Espanyola, i la normativa de la Unió Europea.

Ah, carai!

La primera forma de participació, les eleccions, no depenia de nosaltres. Pel que fa les ILP, les matèries estan molt limitades constitucionalment, i pel nostre cas no eren viables. I finalment, vàrem observar com el Dret de Petició encaixava perfectament amb el què volíem.

Cert, perquè ningú us ha prohibit el "signa un vot...".

Perquè precisament hem seguit fil per randa la Llei Orgànica espanyola que regula el dret de petició, que precisament va promulgar l'ex-president Aznar.

Coses de la vida...

El dret de petició és la capacitat de tot ciutadà de demanar el què vulgui a qualsevol institució pública mitjançant un escrit signat. I per tant, nosaltres el què hem fet és informar als ciutadans que poden exercir aquest dret de petició a través del qual poden demanar al Parlament de Catalunya que faci tot el possible per poder votar. I que en cas que no se'm permeti, que es consideri aquesta petició com un “vot” a favor de la independència del nostre País. L’ANC ha fet de depositària d’aquestes peticions i les ha lliurades als representants electes del poble de Catalunya perquè arribat el moment, declarin la independència de Catalunya.

I recollir 750.000 signatures no deu haver sigut gens fàcil.

Sobretot ha sigut una feinada en l'organització i en la seguretat en la custòdia de les dades dels signants. Tingues en compte que hi havia 4000 apoderats voluntaris, els quals tots havien superat un curset jurídic i informàtic. Però també s'ha de dir que estàvem molt ben estructurats i tot va anar d'acord amb els protocols i reglaments que havíem aprovat i que vàrem dipositar davant Notari.

Doncs l'enhorabona Agustí! Sens dubte, els catalans estarem en deute amb l'ANC per tot el què heu fet i esteu realitzant. Gràcies, endavant, i Visca Catalunya Lliure!

Santa Coloma de Farners, 17 de setembre de 2014

  • 23
  • 17162
  • #1 salahudin
      04:00

    Well isn’t it a bit over the top to comment on their personal space? I feel that it would be better if we do not judge them based on these. Everyone loves to have some fun once in a while. They are people too. So let them be! annapolis senior center

    itudewa.net agen judi poker domino qq ceme online indonesia
    itudewa.net agen judi poker domino qq ceme online indonesia
    itudewa.net agen judi poker domino qq ceme online indonesia
    qqdewa situs judi bola online terbesar dan terpercaya indonesia
    qqdewa situs judi bola online terbesar dan terpercaya indonesia
    bintangdewa.com agen judi bola taruhan bola sbobet togel online indonesia terpercaya

    ===========================================================================
    Aplikasi Edit Video Android | Aplikasi Edit Foto | Aplikasi BBM untuk PC | Harga HP Samsung Galaxy Android