Teresa Costa-Gramunt
Teresa Costa-Gramunt (Barcelona, 1951). Dissenyadora d’exlibris i escriptora. Formació artística i humanista: belles arts, disseny gràfic, psicologia, grafologia, italià, cultures orientals i simbologia. Des del 1990 es dedica a la creació literària. Ha publicat una cinquantena de llibres entre assaigs, novel·les curtes, narracions, llibres de viatges, biografies, memòries, poemes i prosa poètica. Col·labora amb articles d’opinió en diversos mitjans. Premiada en el camp de la narrativa, la poesia i el periodisme.
Jesús des d’una perspectiva transpersonal
La nostra és una època de la sospita, una època de sant Tomàs, l’apòstol al qual li calia tocar la realitat posant els dits a la ferida de Jesús ressuscitat. La...
Des del primer dia sota el signe de Francesc
Des del primer dia del seu pontificat, el papa Francesc va baixar del pedestal, va situar-se en una vida austera i va aproximar-se a pobres i necessitats com va fer Francesc...
El romànic balla!
Quin contrast tan fèrtil: la majestat de les figures de l’art romànic i la dansa, l’art de la gracilitat i el moviment! En vam gaudir de casualitat, d’una esplèndida performance que...
No es tracta de literatura sinó de mercat
Al seu article de títol tan vistós com atrevit, Un llibre de merda, la periodista Montserrat Dameson ha gosat posar per escrit un mal que ja fa molt de temps que...
L’Ave Maria segons Leonardo Boff
L’Ave Maria és una oració profundament assimilada a la pietat popular cristiana dedicada a Maria, la mare de Jesús.
L’any 1980, el teòleg brasiler Leonardo Boff, nascut l’any 1938, i un dels...
Poètiques del teixit i la ceràmica
Amb els museus, ciutats com Barcelona també ofereixen als visitants petits temples de l’art com són les galeries d’art. A Artur Ramon Art, i fins a la primera setmana d’abril, s’hi...
Papers al vent
La bonior dels aires de març ja s’ha fet sentir en aquests dies en què la llum del cel blau fa aclucar les parpelles... Respirem fons, amb delícia, mentre la dama...
Una novel·la sobre els efectes de les guerres
Els espectadors encara estem tan esbalaïts com indignats amb la colpidora, aterridora imatge de la humiliació pública –se li va parar una trampa-, de Trump a Zelenski. En un gir pervers,...
El català a la corda fluixa
Que la llengua catalana està a la corda fluixa, en perill, fa molt de temps que ho sabem, però ara s’ha posat de manifest de manera dolorosa a la vista de...
El rostre i la màscara
Ja som ben a les portes de l’època del Carnaval: una gran festa de les màscares que té una tradició tan antiga com la mateixa humanitat. Davant la imminència d’una de...
