Que volen que els digui, tampoc trobo normal que es mantinguin acampades i focs de camp a la Plaça Catalunya. També dec ser un individu raro que, recolzant el dret a la protesta, no entén que es pugui fer qualsevol cosa a lespai públic de tots.
La gran personalitat daquesta suïssa catòlica és una mostra exemplar del que sha dentendre sota el nom de personalisme cristià.
Per què som catalanistes?, es qüestionava l'autor. La meva pregunta seria una altra: I per què no ho hauríem de ser? O, encara més: És que podem ser una altra cosa?
Crònica postelectoral amb un comentari sobre els grans partits catalans, especialment llarg pel que fa a Esquerra
Caldria crear un Institut de Crèdit que treballés no amb endeutament, sinó amb la garantia de fons reals, captats de l'estalvi privat local.
si el PP obté la majoria absoluta, com tot sembla apuntar, sacaba el seu negociat a Madrid
