Corren les orenetes i no passa el vent.Com les darreres brases d´aquest focque ja no saps si s'apaga o reneix.Arran del terrat volen i xisclen i el cor s'estreny a poc a poc.Amb quina lentitud passa la tardai com s'esmunyen, veloços, els anys.Ara és massa tard ja per escriurenoms a la sorra de la platja,les onades es van endur...
Catalunya no es pot permetre que lendemà de lemprenyamenta aquí no passi res, que caiguem en la resignació i en la fatalitat, en lassumpció de que el nostre país no té solució
Sense presses, amb el pas segur i ferm però sense mirar enrere, marxem i cop de porta, tanquem amb dos tombs i fem desaparèixer la clau. Espanya ja és història, benvinguda Catalunya!
Ens hem llevat trasbalsats amb la noticia. Nit de Sant Joan, nit dalegria, de coca, de coets que ompliren el cel i la terra de lluminositat i de color.
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies