Com tanta gent de la seva època, el meu pare va heretar dels seus majors dites i sentències que li eren molt útils per il·lustrar els seus comentaris. Una d’aquestes dites era: «Qui tot ho vol, tot ho perd». Avís sobre el mal de l’avarícia, l’acaparament, l’egoisme, la voracitat de possessions. Sentència poc escoltada, però menys escoltada encara en...
Hi ha un abans i un després de la invasió russa a Ucraïna. I el després ha engegat l'abans a la paperera. Aquí parlaré breument sobretot de les conseqüències a Alemanya, que és el cas que, obviàment, més conec i que no es diferencia gaire dels altres països de la UE.
A Alemanya, aquest país amb l'anomenada de funcionar millor...
No cal ser una guilla per adonar-se'n que vivim, d’un temps ençà, en una mena de desordre creixent. El desordre és el nostre company de viatge, el qui trastoca valors, capgira el sentit de les coses, altera la convivència, desgavella la nostra afectivitat... Això ho vivim personalment, fins i tot íntimament, però l’abast és tan gran que ja podem...
El proper 3 de juliol, a les 19:30 hores, El Matí Digital celebrarà la 3a edició dels premis El Matí, amb el premi Joan Sales i el premi Josep Maria Capdevila, un esdeveniment que serà un punt de trobada entre les persones col·laboradores i els lectors, així com les persones fundadores del digital.
L'acte tindrà lloc al Centre Cívic Can...
Aviat farà un any, i sota la batuta de l’incombustible Miquel Iceta, el Ministeri de Cultura va descartar impulsar la candidatura de la Rumba Catalana per ser inclosa en el llistat de la UNESCO de patrimoni immaterial cultural de la Humanitat. Un ministeri capitanejat per un català tombant les aspiracions d’un sector originat i arreladíssim a Catalunya amb l’excusa,...
Estrès, ansietat, angoixa, fòbia, pànic, TOC. És sorprenent la quantitat d’etiquetes que necessitem per dir que tenim por, aquesta emoció bàsica que experimentem tots els éssers quan els problemes ens superen, o millor ditt, quan les marranades de la vida ens superen. Els problemes tenen solució, però les marranades no, el que cal és poder marxar, com més aviat...
En temps de canvi, d'incertesa, d’altes velocitats, d'intel·ligències artificials i, en conclusió, de futurs incerts recomano revisar els clàssics. Confesso que un cop l’any, com a mínim, un servidor torna a visionar “Ciutadà Kane”. La història del magnat de les comunicacions Charles Foster Kane, dirigida pel geni del cinema Orson Welles és senzillament brutal, la número 1 de les...
Deixem-ho clar: no tinc cap autoritat especial per pontificar sobre els problemes d'Europa, però crec que puc atrevir-me a exposar la meva opinió, sobre els moments difícils que viu ara la Unió Europea, en un parell d'articles. No sóc res més que un ciutadà europeu que rep com tothom la informació que ens faciliten els mitjans habituals de difusió...
Al seu llibre Lo barroco, el filòsof Eugeni d’Ors, va escriure, i tradueixo: «En les èpoques de tendència barroca, l’arquitecte es fa escultor, l’escultura pinta...» En efecte: el Barroc és un art arquitectònic, teatral, un art del decorat i la representació, i sovint recarregada d’elements, si bé de la seva contemplació a vegades n’emergeix una subtilesa inesperada. Me’n vaig...
Em desperto bruscament, envoltat per l'abrasadora carícia d'un penetrant i despietat sol que plana sobre la meva pell, i maleeixo uns temps passats en què el nostre món moribund no era tan sols un santuari per a ànimes eternament errants.
Els tons vibrants de la vida, com pinzellades d'esperança al llenç del destí, han sucumbit davant la tempestat d'incertesa que...
