El bon propòsit

Autora: Mònica Anfrons

Estimat any nou,

Com cada any que treus el cap per encetar noves esperances, em poso a fer la llista dels bons propòsits. Però, aquest any, només en tinc un:

VULL SER CABRA EN UN MAR DE NÚVOLS.

Forta.

Per aguantar les envestides que ens regala la vida. 

Desafiant.

Per mirar cara a cara les injustícies i buscar una solució.

Decidida.

Per desencallar els somnis adormits en el calaix del demà ho faré.

Valenta.

Per obeir més sovint el que em mana el cor.

I Lliure.

Per riure i plorar quan el meu cos esclata. Per cantar desafinant i ballar com si no em mirés ningú. Per fer el que em vingui de gust, amb tot el respecte de què soc capaç. Per caure i aixecar-me, per tornar a caure i tornar-me a aixecar. 

I per volar. 

Per volar ben alt. 

Article anteriorUnitat o complementarietat?
Article següentAlegria, assentiment
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.