Autora: Mònica Anfrons

Que aquest és el meu món i sé que no l’entens. 

Que tu te’l mires i remires i el veus a l’inrevés.

El trobes petit. Tu hi poses els límits. Per mi és tan enorme i té tantes possibilitats… 

M’agrada perdre’m per camins que em porten a llocs desconeguts, a llocs inesperats. M’agrada sentir l’emoció de no saber que em podré trobar.

El meu món es construeix de petits actes de fe i de paraules sinceres. De mirades còmplices. De riures, de somnis, de màgia, d’amor.

És vulnerable i fràgil i pot esmicolar-se en mil pedaços si t’ho proposes.

El meu món és transparent. Utòpic i honest.

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorEsclat social a Xile: els 30 dies que han canviat la seva història
Article següentAssaig, quart intent