De problemes, al món, n’hi ha moltíssims. Descobrim, amb angúnia, que la repetitiva tragèdia dels immigrants a Lampedusa té altres tragèdies prèvies abans d’arribar a les costes europees, al desert del Sahara, al nord del Níger. I observem estupefactes l’encreuament de missatges entre els EUA i molts governs d’Europa mentre augmenta la sensació d’estar vigilats impunement per tots dos en nom d’una pretesa seguretat que sona –sense eufemismes- al tristament conegut com a dret d’atac preventiu. Ens preocupa el món, però el que patim més és la nostra realitat del dia a dia. A casa nostra sofrim la tragèdia d’un atur del 24%, l’angoixa de quedar-nos sense medicaments a les farmàcies, el patiment dels nostres treballadors i servidors públics que temen que els tornin a retallar el sou i l’angúnia dels proveïdors de les administracions públiques que poden patir més retards en els cobraments perquè la hisenda pública catalana no arriba a final de mes i l’Estat espanyol li segueix retardant els pagaments i limitant indiscriminadament les seves despeses.
I la societat catalana ha aguantat fins ara. Però darrerament se’ns ha obert un nou front: els sabotejadors del procés –l’Estat, els mitjans de comunicació espanyols i la seva cinquena columna a Catalunya- han començat a manipular el llenguatge utilitzant paraules com moderació, legalitat, consens i divisió, tergiversant la realitat, com per exemple, cridant al diàleg des d’una pretesa majoria silenciosa i silenciada fins ara i situant automàticament als independentistes en un radicalitat intransigent i assenyalant-los com a minoria.
Hi ha la voluntat real de dinamitar el procés amb la confusió de conceptes i esvaint els significats. Però els jocs de paraules no poden canviar la voluntat cívica. El que la societat ha expressat sense cap mena de dubte amb la seva contundent mobilització cívica és la voluntat de fer una consulta democràtica sobre el seu futur. I no cal especular gaire sobre la seva oportunitat o la seva legalitat. Existeix una altra legalitat: la legalitat democràtica i moral. I aquesta la hem de guanyar: millor dit la tenim guanyada i no hem de deixar que ens la prenguin mitjançant embolics conceptuals i falses polèmiques.
