Un tiktok en el qual els personatges dels quadres canten, col·loquis en obert a través d’Instagram, podcasts per reflexionar i autèntics debats en fils de Twitter, recursos que són cada vegada més comuns oferint contingut cultural, ens estimulen i connecten quan la distància social impera.
En el que portem de pandèmia alguns museus han experimentat una evolució que els ha anat transformant. Pensem quines dinàmiques han arribat per quedar-se, quin panorama internacional tenim per davant i quins són els models que estan causant sensació. Hi ha a les quals no voldríem rendir-nos i altres de les que ja érem usuaris gairebé sense saber-ho. No només provinents de les institucions, públiques i privades, també els particulars juguen un paper important en tot això.
Llavors artistes, autors i fins i tot influencers són prescriptors que, a través de les seves xarxes, moltes vegades personals, ens han encoratjat a descobrir nous camins com el dels vídeos curts (stories o fleets), més enllà de Youtube, o el format podcast, més enllà de la ràdio. A poc a poc els hem incorporat a el ventall de possibilitats quan busquem contingut cultural a través d’internet.
Si bé les xarxes socials no poden substituir el contacte en persona, podria haver-hi formes d’utilitzar-les millor per donar suport a la cultura. Així mateix els podcast, difosos a través d’aquestes xarxes, han proliferat com a canal de comunicació en gairebé totes les àrees de coneixement. En aquest sentit, l’escriptor i director del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra Jorge Carrión va inaugurar el que denomina “assajos sonors”.
Sota el títol “Solaris”, dirigit i interpretat per Carrión, produït per Podium Podcast i disponible a través de Spotify, la primera temporada d’àudios reflexionant sobre naturalesa i tecnologia transcendeix allò literari, arribant a tot tipus de lectors (ara oients). Podium Podcast és una xarxa viva i flexible amb una oferta a la carta que s’adapta a les necessitats, gustos i interessos de cada oient. Els seus productes creixen pensats exclusivament per a internet amb noves narratives radiofòniques de qualitat.
L’oferta de propostes en línia des de diverses plataformes, pàgines web, visites virtuals, tallers didàctics interactius i accés a catàlegs d’exposicions en la seva versió digital han amenitzat temps de confinament intermitent i por al contagi. Ja no estem acudint als llocs públics on pot haver tumult, els nostres usos i costums estan sent modificant per qüestions purament sanitàries i de supervivència. Potser uns canvis s’hagin accelerat quan eren inevitables i altres estiguin obrint-se pas en funció de l’acceptació que tinguin.
També pot ser hora que les plataformes de xarxes socials assumeixin un paper actiu en la conversió dels centres d’art i museus en llocs híbrids. Molts d’ells oposen resistència. Per portar endavant aquesta tasca, necessitem mitjans i codis, a més de les activitats i exposicions que físicament se situïn en l’espai expositiu que ja coneixem. Emmarcat dins del seu projecte cultural en línia #CCCCenCasa el Centre del Carme Cultura Contemporània de València va inaugurar en ple confinament de març el seu primer programa radiofònic dedicat als contes amb la col·laboració de Rebombori Cultural. Es tracta d’un format podcast que inclou entrevistes a escriptors i animació lectora, dirigit al públic infantil, com a eina per a la transmissió de coneixement i d’emocions.
Aquest centre és exemple de la capacitat de l’art i dels agents culturals per afavorir la transformació social. Per això ha estat dels primers en sumar-se a utilitzar Tiktok, una xarxa social basada en la interacció mitjançant vídeos curts que fins fa ben poc es considerava massa frívola com per transmetre coneixement. Gran error subestimar els canals que la joventut s’observa constantment! Una sort que museus de tot el món s’estiguin unint i captant l’atenció de nous públics que potser mai s’haguessin endinsat en l’espai expositiu sense una presa de contacte com la que ofereix Tiktok.
@museodelprado La #MonaLisa del #museodelprado #AprendeConTikTok #Leonardo #Arte #Art #Gioconda
Però si hi ha un compte a Tiktok que tingui èxit representant a un museu de l’Estat Espanyol és el del Museo del Prado a Madrid. Encara que a Madrid també està pegant fort el Thyssen amb bastant humor, afegint mascaretes virtualment als personatges dels quadres de la seva col·lecció per conscienciar la població. El MoMA i el Metropolitan de Nova York van obrir compte i mantenen l’usuari fins i tot sense haver pujat cap vídeo en tot el mes. També alguns crítics d’art com Fernando Castro Flórez, Rafael López Borrego i la que signa aquestes línies ens hem sumat a la tendència amb comptes pròpies pujant conversas i experiències amb l’art contemporàni etiquetades com #CulturaSegura.
Per la seva banda, la Galeria Uffizi a Florència o el Louvre a París han sucumbit als encants d’aquesta plataforma i comparteixen vídeos bé interessants. El Musée Picasso de París ofereix visites a les seves sales sense sortir de casa i en menys d’un minut per aquesta via. Encara que tot tiktoker sap que es necessita una mica d’humor en els continguts d’aquesta xarxa això no és incompatible amb l’aprenentatge, de manera que majoritàriament trobem informació cultural que desperta la curiositat.
@uffizigalleries Fashion check ?#outfit #fashion #tiktokfashion #imparacontiktok
Tornant al perfil més destacable, el del madrileny Museo del Prado, llar de Las Meninas de Diego Velázquez, famoses als ulls de les noves generacions pels memes “Velaske, jo soi guapa?” a ritme de trap, no es maneja sol. L’artífex de tot això és Javier Sainz dels Terreros, Responsable de Xarxes Socials del museu, que amb enginy i creativitat, a més de simpatia, es va llançar en la direcció adequada.
Perquè ara les xarxes dels museus són la seva cara més visible, més que les pàgines web i les App dissenyades per les institucions que ofereixen audioguies o tours virtuals. Les xarxes socials dels centres d’art s’han convertit en la primera presa de contacte per a moltes persones, en allò que serà decisiu perquè en el futur es visiti de manera presencial i se segueixi la programació expositiva. Com el seu nom indica al cap i a la fi una xarxa serveix per atrapar o no serveix per a res.
