Somnis perduts en el laberint dels desitjos posposats. Quimeres impossibles per improbables dins del meu cervell. Miro endins i el veig. Allà està, atrapat entre els fils, esperant que el rescati per endur-me’l ja. 

És només meu. 

El bressolo i l’amanyago però, és tan fràgil, que quan m’emociono més del compte apareix ella i me l’agafa dels braços.

Fuig, por! 

Deixa’m estimar-lo, deixa’m alimentar-lo. El vull veure créixer i fer-se gran. Tan gran com a mi m’agradi imaginar.

És el meu somni.

Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
Article anteriorEl silenci
Article següentAra és l’hora dels joves!