Tag: poema
Somni d’una nit d’estiu
Hem aturat el cotxe
vora un mur de xiprers.
Fa trenta anys que vivim junts.
Jo era un jove inexpert i tu una noia
desemparada i càlida.
L’ombra de l’última oportunitat
està ocultant la lluna.
Sóc un vell...
Passà l’estiu
Passà l'estiu, els estendards cremants,
dies de llum i coronats de fulles,
passà l'estiu, els tancats de baladres,
els capaltards!
Sols reste jo, i contemple la platja
i veig la mar, ritual i solemne,
humitejant, en joc...
Arraulida, intimidada, estupefacta
Per David Jou
Arraulida, intimidada, estupefacta,
acorralada en un angle del llit,
en un racó de la cambra,
sense voler creure el que veu ni el que sent,
esglaiada.
Qui és aquest que ha entrat sense que...
Mateu-me aquest cuc
Mateu-me aquest cuc, mateu-me aquest cuc,
que per dins se'm menja.
Que ho arrasa tot, que deixa picor,
que volta i passeja
del nas als talons, dels pits fins al cony
i al fons de l'estómac.
Que és als...
Tajani
No cal que ningú l'hi mani:
amb furor de repatani,
i amb tot de joc subterrani,
s'ha petat els nostres vots
el senyor Antonio Tajani.
No és d'acer, és de titani,
el seu rostre, i tant li...
Judici sumaríssim
El jurat ja seu a taula.
L’acusat té la paraula.
Què diré que no sabéssiu, excel·lències honorables?
Soc aquí perquè els de casa, de petit, m’han ensenyat
Que cap crim mereix lloança i que els...
Contra la poesia
El vent regolfa al balcó i en el recés s’endú la poca música que em queda dins les venes. Les vambes, rosegades pel clima, vaiveregen penjades pels cordons a la meitat...
Oigo, patria, tu aflicción
A Ramón Cotarelo, con respeto y admiración
Nueva versión de un viejo poema.
(Y que Bernardo López García perdone mis cambios en su “Oda al dos de mayo")
Oigo, patria, tu aflicción
y contemplo los...
Para, pare
Han dedicat el carrer
de la meva única escola
al qui va ser el meu mestre,
de qui jo vaig aprendre
i era per a mi el meu pare.
I se m’encén la sang
cada cop que...
El cor batega
Molt sovint el cor em diu que és una gran sort estar enamorada de la natura. Sempre em sorprèn amb la seva màgia, amb la seva força i, més que res,...
