Poema de David Jou
Antonello de Messina, Palerm
L’Anunciació més estranya.
Sense arcàngel. Només Maria
—ni sorpresa ni espantada ni intrigada ni feliç:
serena.
Com si l’arcàngel fossis tu
i Maria t’estigués aturant abans que poguessis parlar,
com si sabés la història de tot el que serà.
«Déu vos salve Maria» estàs a punt de dir,
i amb el seu gest et diu que t’esperis,
«plena de gràcia» estàs a punt d’anunciar,
i amb el seu gest et diu que et retinguis,
que hi ha temps per sortir del temps i tornar-hi a entrar,
que ja coneix l’Ombra que l’espera des de sempre,
com si tot ho hagués llegit en el llibre obert al seu davant,
i ja hagués dit, abans dels segles dels segles, «faci’s en mi
segons la seva paraula»
i sabés —com tu no ho sabràs mai—
fins a quin punt haver-ho dit és dolç, és dur, és gran.
