Pep Plana
Reusenc amb ànima vila-secana i catllarenca i pare de família nombrosa. Esquerrà, nascut de peus i un apassionat del bàsquet, l'espai i la ciència ficció.
Enginyer químic d'estudis, entre d'altres formacions, sempre m'ha agradat molt escriure i és una necessitat fer-ho per a mi, en gaudeixo molt.
Irònic i aficionat als dobles sentits, he treballat molts anys en el sector de l´emprenedoria i ocupació en una administració pública i també he estat professor d'ESO i Batxillerat. Be patient young Jedi. The Force will be with you, always.
Be patient young Jedi. The Force will be with you, always.
Romans, muralles, paelles i fer les coses ben fetes!
Deien que la dona del Cèsar no només havia de ser honesta sinó que ho havia de semblar i és que els romans se les sabien totes. No sé que en...
Live and Let Die
Viu i deixa morir, així deia la primera pel·lícula d’en James Bond que ja no va fer el meu admirat Sean Connery. Era 1973 i jo era massa petit per adonar-me’n...
Recordant el futur
Temps... qui ens anava a dir que viuríem aquests complicats temps, que viuríem aquests moments amb situacions que ens posen a prova contínuament, rodejats de foscor que cal superar i anar...
6F, esvaint la boira d’Ítaca
Caldrà observar amb amplitud de mires tot el que començarà a envoltar al procés en el seu camí cap al referèndum a partir d’ara
Rubajoy, la bipolarització del vot únic
Rubajoy és la bipolarització del vot únic perquè guanyi qui guanyi en aquest joc democràtic del 20-N qui guanyarà segur és Espanya, com sempre.
Adéu ETA i fins mai!
potser per això sha acabat ETA perquè ha passat de sembrar el terror i el pànic a convertir-se en una sinistre ombra burlesca della mateixa.
Som escola i tenim pressa
Tenim pressa, necessitat i molta feina per fer, el camí està marcat i el punt dinflexió ha arribat, així que endavant sense pausa i a fer nostre el camí. Ja hem quedat farts i avorrits dEspanya!
Indignat fins als Gurken
Que les àvies del poble assegudes amb les seves cadires a la fresca no ens hagin declarat independents abans en les seves tertúlies habituals
La vida mateixa
Estem malacostumats a viure amb comoditat, amb certs capricis, sense que ens falti de res i volem més i més perquè un sacostuma ràpid a viure bé i oblidem don venim i això és imperdonable,no pot arribar a passar mai doblidar qui som i don venim
Catalunya ni tocar-la
Catalunya ni tocar-la i pas endavant i ferm sense mirar enrere que el futur és nostre i ningú ens el podrà prendre
