Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
La nit és bona quan es dorm
La nit és bona quan es dorm
era la frase que repetia cada nit
amb la cadència d’una oració
apresa en la infantesa.
La nit és bona quan es dorm
era la frase invocada
per...
Plaer i lectura
El text de la Carme Cinca ens parla de la importància de saber llegir com un plaer que ens ajuda a compartir allò que aprens i a copsar millor el món...
Enfilats
Gàbia, presó, penal,
calabós, cel·la, galera,
garjola, ergàstul, presidi,
masmorra, correccional.
Lleons, lleones, tigres, tigresses,
ximpanzés, goril·les, micos, orangutans,
rinoceronts, zebres, panteres, elefants,
girafes, camells, cangurs, jaguars.
Hipopòtams, cocodrils, flamencs,
pingüins, foques, lleons de mar.
Serps, escurçons, escorpins,
tortuguetes, cent peus, papallones.
Pare,...
Nit de nuvis
Reportatge d'Isidre Puijagut
Cada mes, entre la Tec-Ca i la Molsa, els tallers d’escriptura de Cardedeu i Sant Antoni de Vilamajor, presentem nous autors. Aquesta setmana, anant en contra del mal temps...
Sostre d’estels
Mireu-la que orgullosa,
ens mostra la branca
on llueix el fruit!
En el seu esguard llegeixo el missatge:
“Mira’l i no el toquis,
és el meu fillet,
no vol roba estranya,
per no passar fred.”
Li porto sabates amb...
Nits de Nadal arreu del món
Nens que amb pijama
de franel·la o de seda
viatgen tots sols...
Pugen muntanyes ,
travessen valls,
camps i sembrats
colgats de neu .
Hi ha ponts que els salven
dels rius gelats ,
des d’on saluden
ses majestats.
Al cel titil·len...
Les dones amb llum
Pinzellades que esdevenen eternes en il·luminar imatges que inspiren paraules plenes d’emocions i de records... És la immortalitat de l’art en estat pur. Soc i sento la necessitat d’expressar-me com LES...
No cerquéssiu un mot més elevat que un altre
Encara que els científics no s'hagin posat d'acord de quins van ser els primers mots que es pronunciaren, en quin lloc i en quin temps, a mi m’agrada imaginar que l'ús...
Assaig, quart intent
Si és que no tot
està escrit encara,
hi deu haver
més imatges ballant,
davant del mirall
on es pentina la paraula.
Escriure potser serà
serpentejar sobre un camp irisat,
tot fent les esses
amb la roda de la bicicleta.
Tombar-me...
Carta oberta a la vida
La pregunta pel sentit de la vida sorgeix davant l'evidència de la mort: si tot s'acaba i la mort és inevitable, té algun significat la vida? La Marta Torres li escriu...
