I a mitja nit, entre els dos pits, llampec, espetec: vidíssima, tan vida que rebenta els ritmes circadians. Res no dorm perquè desbordaria, i la pell fa esforços per no fer estrip. Omple, creix, infla, fins que sua pels ulls, que brillen. Llum a cada cloc, foc a cada frec, guspira que trenca les gotes d'aigua i els flocs...
I què fem, quan descobrim que no hi ha res pur, que tot és oli sobre aigua, que les arrels no arrelen perquè fa una vida que la terra les rebutja.
Què fem, quan l'abraçada és abric de temporada i fa diverses rebaixes que ens falta fons d'armari.
Què fem, quan el món està pintat d'aquell color pla de les parts dels dibuixos...
A finals dels anys quaranta uns investigadors russos van mantenir cinc persones sense dormir durant quinze dies fent servir un gas estimulant. Aquesta persones van ser recloses en un ambient hermètic, on es controlaven els nivells de gas. Per poder monitoritzar-los van fer servir micròfons i uns finestrons de vidre gruixut. A la cambra hi havia lavabos, aigua i...
El primer que us haig de dir, estimats lectors, és que us escric des d’un altre món. No sé on és. Tot està ple de llum i sento musiquetes desconegudes. Veig però no tinc ulls, sento però no tinc oïdes. Ni mans, ni peus, ni cos. No haig de parlar per comunicar-me amb tants i tants que pul·lulen per...
Tot va començar quan tenia sis anys. Recordo que era a l’escola, a una classe de lectura i redacció, i necessitava anar al lavabo. A aquesta edat encara hi havia companys que s’ho feien a sobre, i sempre vaig voler evitar-ho. Vaig sortir de classe i vaig caminar per aquells passadissos buits que semblaven infinits. En aquella època era...
Hi ha un cert encís a passejar, a poc a poc, pel camp silent
on patriotes van lluitar amb gloriós enaltiment
John Keats ("On the Highlands")
En diem màrtirs, d'ells, al cap del temps,
dels que van caure en lluita desigual
i homenatgem aquests herois extrems
amb pedra de gran gest monumental.
Al seu fossar duem flors i paraules
allà on “no s'hi enterren traïdors”.
Els anys els...
En les properes publicacions em proposo dur a terme una tasca segurament necessària. Com els rondallaires dels segles passats, que rondaven arreu buscant les més grans rondalles per fer-les seves i escampar-les, he fet camí vers l’obscura xarxa per extreure’n mites i llegendes: les creepypastes.
Les creepypastes, que fins ara han romàs alienes a la nostra llengua, són històries breus...
L’escriptor es va deixar anar enrere a la cadira i llençà la ploma sobre la taula. Va fregar-se el ulls amb força, mentre expulsava un badall llarg i sorollós. Estirà els braços recargolant-se per mirar d’eliminar tot aquell encarcarament que portava a sobre. Estava desesperat. Aquella havia resultat una altra nit estèril. Un cop més. Res del que escrivia...
A tots els perseguits per l'arbitrària “justícia” espanyola.
Ens han barrat tants camins!
Només un en quedaria.
Per aquest, futur endins,
fem valents la nostra via!
No dubtem. Encara que ells
creguin, en sa gosadia,
que som enzes i mesells
fem tossuts la nostra via!
Que miops i vacil·lants
no ens escapcin l'energia!
Al costat de tants germans
fem units la nostra via!
Sí! Per molt que mala gent
ens amargui nit i...
El cor desbocadíssim, el somni a l'horitzó i la vida en stand-by. Et canten els ulls sempre que dius "algun dia" però seus a prendre el sol i cuides les plantes. Voldries passar la pel·lícula ràpid fins al tros bonic, però no saps ni deixar anar la pausa.
Ets un tren anul·lat, goma d'esborrar, un huracà entre parèntesis. Tens el peu dret al...
