Una vegada hi havia un lloc preciós situat cap a dalt a la dreta tocant al mar, amb boscos verds i muntanyes altes, en el qual vivia des de feia molts segles una comunitat d’abelles treballadores. Les abelles es dedicaven dia rere dia des del principi dels temps a fabricar mel que guardaven per alimentar-se i que també oferien...
La nit va arribant lentament,
la llum, amb la fosca es confon,
s'albira un cel color d'argent
les tenebres escurcen el món.
El bestiar alegrava el prat,
omplint de sons l'aire mut,
però quan el dia ha passat
tot resta en silenci i quietud.
A l'estable tot és harmonia,
olor d'herba i alè de cavall,
la foscor envaeix l'establia
mentre el sol s'amaga a la vall.
Atenta la guineu avança
a la...
Per Ada (7 anys), Aina (11 anys) i Andreu González
Quan arriba la tardor
i és temps de collir castanyes
en collim que déu-n'hi-do
del terra de les muntanyes.
I quan arribem a casa
les coem amb moniatos
al forn i també a la brasa.
Per un moniato, mato!
Quan fem castanyada al col·le
preparem els panellets.
Són més bons que el guacamole!
(Quina gana, ara mateix!)
També ens dona paperines
una iaia...
Tot va succeir a principis de febrer de l’any 1305 al preciós delta de Nestos, no gaire lluny de Màditos, cap a migjorn de l’imperi Grec.
A primera hora del matí, la taula, sota un tendal adornat, curulla de fruits secs, aigua, vi dolç i també alguna fruita fresca, estava ben parada i disposada a rebre els dos homes. Sobre...
Donem-nos les mans / és l'hora de l'alba. / Donem-nos les mans / que l'ombra se'n va.
Tomàs Garcés
Donem-nos les mans
per fer venir l'alba.
Donem-nos les mans
que l'ombra que escanya
no vol recular.
O ve d'amagat
com una malura
damunt del sembrat
o com la riera
després de l'aiguat.
Donem-nos les mans
per no perdre l'ànima.
Donem-nos les mans
per no perdre el nostre
país català.
Si no el defensem
amb clara fermesa,
si tots...
Diuen que el Col·legi de vegades comet errades, però jo no ho crec. Sembla més aviat que la institució, com si d’un porc es tractés, tot ho aprofita.
Un dia qualsevol et lleves, vas a fer una revisió rutinària a la qual t'han obligat a la feina, et fan unes proves i et diuen que et moriràs d'aquí a sis mesos.
Arraulida en un racó de terra fosca,
veig la magnitud de tot l’univers,
i la petitesa de l’ésser que no escolta
i que voldria ensenyar-li en aquest vers.
És l'úter de la meva camada,
és el retorn a la terra estimada.
Espero veure't estelada,
de dia, de nit i de matinada.
