La Cimera del Clima (COP25) s’està celebrant a Madrid durant les primeres setmanes de desembre i no està deixant indiferent a ningú. Els mitjans de comunicació de tot l’Estat es fan ressò de les notícies més rellevants i l’emergència climàtica omple tertúlies televisives i telediaris dia sí i dia també. I és que la situació és greu.
Les alarmes van saltar com mai quan el passat 5 de novembre es va publicar un manifest signat per més d’11 mil científics d’arreu del món on declaraven l’emergència climàtica. En aquest text alertaven de dues coses: durant 40 anys els Estats no han fet res per combatre el canvi climàtic i aquest s’accelera a molta més velocitat del que es podíem imaginar. No és casual, per tant, que l’any 2019 hagi esdevingut l’any de les mobilitzacions pel clima. El fenomen Greta Thunberg va dur als carrers de més de 2.900 ciutats arreu del món a milions de persones per pressionar als líders mundials que aquestes setmanes estan reunits a Madrid i sembla que tot plegat ha dut l’emergència climàtica al lloc on sempre hauria d’haver estat: al centre del debat públic i polític.
Malgrat tot, el 2019 també serà l’any amb més emissions de gasos d’efecte hivernacle de la història, la qual cosa fa pensar que, tal com els científics senyalaven al seu manifest, no s’està fent res per aturar aquesta crisi. La pregunta és, per què? La resposta és complexa, però en un exercici perillós de simplificació, m’atreviria a afirmar que el sistema econòmic i geopolític mundial està construït sobre un mar de petroli i al voltant d’una orgia extractivista. Vivim pensant que tenim dret a explotar els recursos naturals quan el que hem d’entendre és que tenim el deure de preservar-los.
La lògica capitalista s’ha apoderat de tot. Passem més temps preguntant-nos quant ens costarà el nou Green New Deal de la Unió Europea o qui finança els viatges en catamarà de la Greta Thunberg, que preguntant-nos què passarà si no fem res -i ja- per combatre l’emergència climàtica. Parlant del Green New Deal! Aquest preveu la creació d’un Fons per a la Transició Justa de 100 mil milions d’euros. Sembla molt oi? No us preocupeu, el 2015 la Unió Europea es va gastar 289 mil milions de dòlars subvencionant els combustibles fòssils i les seves externalitats i ningú es va queixar. Però potser això no es diu a les notícies oi?
Tinc la sensació que ens falta molta informació, que els mitjans de comunicació no ens parlen del que realment importa, que coneixem una petita -ínfima- part de la història. És per aquest motiu que voldria compartir amb vosaltres algunes de les dades que, personalment, em semblen més rellevants per entendre com hem arribat fins aquí i per què els Estats no estan fent prou per evitar una catàstrofe climàtica.
Com de greu és la situació?
Es parla sovint de l’augment de la temperatura del planeta i del límit d’1,5 °C per assolir els compromisos signats a l’acord de París. Això significa, ni més ni menys, que l’any 2100 la temperatura mitjana global del planeta no pot haver augmentat més d’1,5 °C respecte a la temperatura de l’era preindustrial. La realitat és que segons la NASA, l’any 2018 la temperatura ja havia augmentat 0,82 °C, i que la cosa empitjorarà. Amb les polítiques actuals, es preveu que la temperatura augmenti entre 2,3 °C i 4,1 °C, essent un augment de 3 °C l’escenari més probable. I és que, com alerten els científics, els Estats no estan fent prou tot i saber que les conseqüències d’aquest augment de la temperatura seran nefastes.
Si no canvien les coses, les sequeres afectaran 582 milions de persones arreu del món, hi haurà 143 milions de desplaçats a conseqüència del canvi climàtic, l‘Artic es desglaçarà del tot cada estiu, el nivell del mar pujarà 56 centímetres, el 99% dels coralls del món estaran en perill, i viurem una extinció massiva d’espècies.
Si seguim així, a casa nostra, la regió Mediterrània, el panorama serà el següent:
- Tindrem 18 dies més de calor (temperatures superiors als 30 °C) cada any.
- Tindrem 38 nits tropicals (temperatures superiors als 20 °C) més cada any.
- El cabal dels rius es reduirà un 31%.
- La superfície de boscos cremats a l’estiu augmentarà un 91%.
- Les morts a conseqüència de la calor augmentaran un 7,3%.
La mortalitat a escala mundial augmentarà en 250 mil persones entre els anys 2030 i 2050:
- 38 mil morts per cops de calor.
- 48 mil morts per diarrees.
- 60 mil morts per paludisme.
- 95 mil morts per desnutrició infantil.
La situació és prou greu com per a fer alguna cosa, no? Parlem ara dels responsables.
El món és dels que més contaminen
Quan parlem de crisi climàtica en realitat hauríem de parlar també de crisi del sistema. Qui acumula més poder, qui acumula més riquesa, és qui més contamina.
Ho podem veure clar en l’àmbit d’Estats. Els 10 països més contaminants del món -Xina, Estats Units, la Unió Europea, Índia, Rússia, Japó, Brasil, Indonèsia i el Canadà) són els responsables del 70% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, acumulen el 79% del PIB mundial, consumeixen el 73% de l’energia del món i són responsables de destinar més del 73% de les subvencions als combustibles fòssils del planeta (el doble del que s’inverteix en energies renovables).
Però també podem parlar d’empreses. L’any 2015, les corporacions relacionades amb la producció de combustibles fòssils van ser responsables del 72% de les emissions totals del planeta. Es tracta de companyies molt poderoses, de fet, 7 de les 10 empreses amb més beneficis del planeta pertanyen al sector del petroli, el carbó i el gas. I sabeu què més? Són tan poderoses i tenen tants beneficis que es poden permetre gastar 200 milions de dòlars en bloquejar polítiques climàtiques, com així van fer les britàniques BP i Shell, la francesa Total, o les americanes Chevron i ExxonMobil. Tot plegat, preciós.
Un altre exemple de què el món és dels que contaminen ho veiem en les emissions provocades pels avions. En total, l’aviació emet el 2% del diòxid de carboni mundial, però si filem una mica més prim, veurem que els responsables del 90% d’aquestes emissions són els països rics.
Es veu ara una mica més clar per què els Estats no estan fent prou? Doncs hi ha més. Al rànquing d’importacions / exportacions a escala mundial, el petroli cru ocupa el primer lloc amb un 4,9% del total del valor econòmic de totes les transaccions. En segon lloc trobem els cotxes, amb un 4,6% i en tercer lloc el petroli refinat, amb un 3,5%. Si sumem el valor de les transaccions associades al petroli, al carbó i al gas natural, el percentatge superaria el 10% del total. En altres paraules, el 10% de l’economia mundial gira al voltant dels combustibles fòssils.
El mercat dels automòbils té un gran pes econòmic i també en l’emissió de gasos d’efecte hivernacle. El transport, en general, és responsable del 15% del total de les emissions, essent el transport per carretera el que més contribueix, amb un 72% de les emissions total del transport.
La realitat és crua. Només el 4% de l’energia que es consumeix prové d’energies netes (principalment solar i eòlica) i el transport és la font d’emissions de gasos d’efecte hivernacle que més ràpidament creix.
Tots sabem que la solució passa per una transició energètica que deixi enrere la dependència dels combustibles fòssils i aposti per les energies renovables per una banda, i promogui l’ús del transport públic per l’altre, però oi que ara veieu una mica més clar per què això no està passant?
Doncs això no és tot.
Estem devorant el planeta
Existeix una espècie de màquina capaç de convertir el diòxid de carboni en oxigen, només necessita aigua, sol i terra per viure. Aquestes màquines es diuen arbres i plantes, i viuen als boscos que ens estem carregant. Concretament, s’ha perdut un 9% de la cobertura forestal del planeta només entre els anys 2001 i 2018. En l’àmbit d’Estats, Rússia, Brasil, Canadà, Estats Units i Indonèsia són els responsables de més del 60% de la desforestació global.
Si ens centrem en els sectors econòmics, els principals responsables són l’agricultura i la ramaderia: el 80% de la desforestació del planeta es produeix a conseqüència de l’expansió agrícola, la qual, en el 75-80% dels casos es destina a la producció d’aliments per al ramat. En concret, el pastoreig de bovins, la producció de soja i els cultius d’oli de palma són els màxims agents “desforestadors” del sector agrícola i ramader.
Si parlem de soja, Brasil i l’Amazònia en són les protagonistes. Brasil exporta el 45% de la soja mundial, sent la Xina el principal comprador amb un 19% i Espanya el tercer, amb un 2,9%. Pel que fa a l’oli de palma, el 55% de les exportacions mundials provenen d’Indonèsia, Índia en compra un 27% del total i Espanya torna a estar ben amunt en el rànquing, ocupant el quart lloc entre els importadors.
L’equivalent en emissions de diòxid de carboni a conseqüència de la destrucció dels boscos l’any 2018 va ser de més del 10% de les emissions totals, una quantitat similar a la que va significar la producció ramadera al món, i l’equivalent a les emissions totals de la Unió Europea i el Canadà junts.
Dins la indústria ramadera, el vacú contribueix en un 62% a les emissions d’efecte hivernacle. Pel que fa a l’oli de palma, és important senyalar que aquest producte es troba no només en una llarga llista d’aliments processats, sinó també en cosmètics. En concret, les marques associades a la desforestació dels boscos d’Indonèsia són: Colgate-Palmolive, General Mills, Hershey, Ferrero, Kellog’s, Kraft Heinz, l’Oreal, Mars, Mondelez, Nestlé, Pepsico, Uniliever o Johnson & Johnson.
Resumint, la indústria ramadera i la producció d’oli de palma tenen un pes importantíssim en la pèrdua de la massa forestal al món i estan contribuint de forma més que significativa a agreujar l’emergència climàtica.
Què podem fer nosaltres?
Si heu arribat fins aquí, és probable que us sentiu una mica aclaparats, és normal.
La bona notícia és que no està tot perdut i que hi ha una sèrie de coses que podem fer per sortir d’aquesta crisi. Aquí van 10 propostes:
- Prioritza l’ús del transport públic, el patinet, o la bicicleta, i si pots camina. Si el teu Ajuntament no t’ho posa fàcil, ho has d’exigir.
- Sempre que sigui possible, viatja en tren i no en avió o vaixell.
- Contracta una companyia de subministrament elèctric 100% renovable, no és més car.
- Redueix el consum de carn i llet.
- Evita consumir productes que continguin oli de palma.
- Consumeix productes ecològics, de temporada i de proximitat. Hi ha opcions barates.
- Recicla, per descomptat, però sobretot redueix el consum i comença a reparar i reutilitzar molt més.
- Tingues cura dels boscos i si pots col·labora en campanyes de reforestació.
- Exigeix al teu Govern que implementi -des de ja- polítiques per combatre l’emergència climàtica i que prioritzi les subvencions a les energies renovables.
- Informa’t, parla del tema i uneix-te a les mobilitzacions.
Per saber-ne més
Si vols mantenir-te informada, no et perdis aquesta llista de recursos web.
- Impactes:
The impacts of climate change at 1.5C, 2C and beyond: Una web construïda per la premiada web britànica Carbon Science, on podràs veure els impactes de l’emergència climàtica per regió i per a cada escenari d’augment de la temperatura.
Climate NASA: Un lloc web imprescindible per veure en temps real els indicadors que evidencien que vivim una emergència climàtica: nivell del mar, glaceres, emissions de CO₂ i augment de la temperatura.
Canvi climàtic i salut: Estudi de l’OMS (Organització Mundial de la Salut) que calcula les morts addicionals entre els anys 2030 i 2050 a conseqüència del canvi climàtic.
Morts anuals a causa de la contaminació: Estudi publicat el 2019 per l’European Heart Journal.
Els desplaçats pel canvi climàtic: Web del Banc Mundial.
Acidificació oceans i empreses petrolieres: Estudi publicat l’11 de desembre de 2019 per la revista IOP Science.
- Progrés i metes de reducció d’emissions:
Climate Action Tracker: Una web científica que fa un seguiment del progrés de 32 països quant a la reducció d’emissions de gasos d’efecte hivernacle. Trobaràs de forma interactiva quina és la projecció de l’augment de les temperatures si els diferents països segueixen amb les polítiques climàtiques actuals.
- Emissions de gasos d’efecte hivernacle:
Emissions Gap Report 2019: De l’International Panel on Climate Change de les Nacions Unides, una web interactiva amb les últimes dades d’emissions i progrés dels països en la seva acció contra l’emergència climàtica.
Les emissions de gasos d’efecte hivernacle a Espanya: La web EpData proporciona Informació actualitzada el novembre de 2019 sobre les emissions, l’origen, el tipus de gas i l’evolució històrica a l’Estat Espanyol.
Les emissions a Catalunya: Infografia de la Generalitat de Catalunya amb dades actualitzades fins l’any 2017.
Emissions de CO₂ per la crema de combustibles: De la web Enerdata, trobareu un mapa interactiu amb les emissions de CO₂ per país i l’evolució de les mateixes des de l’any 1990 fins a l’any 2018.
Emissions de la indústria ramadera: Informe elaborat per l’ONG Grain, en el qual es detallen les emissions de gasos d’efecte hivernacle de la indústria de la carn i la llet en diversos països.
Global Forest Watch: Web interactiva on consultar les dades de desforestació i l’equivalent en emissions de gasos d’efecte hivernacle per país fins a l’any 2018.
Climate Watch: Emissions per país, sector i origen fins a l’any 2014.
Emissions per empreses de combustibles fòssils: Informe realitzat per l’organització internacional CDP on es detallen les emissions de gasos d’efecte hivernacle de 100 empreses de combustibles fòssils.
Emissions per empreses ramaderes: Estudi publicat el 2018 per Grain on es detallen les emissions de gasos d’efecte hivernacle per part de les 35 grans empreses de la indústria de la carn i la llet del món.
Emissions del transport marítim a la UE comparat amb els cotxes: Estudi publicat el desembre de 2019 per Environmental and Transport.
- Mercats internacionals i canvi climàtic:
Rendes del petroli per país: Dades interactives del Banc Mundial fins a l’any 2017.
Rendes del carbó per país: Dades interactives del Banc Mundial fins a l’any 2017.
Rendes del gas natural per país: Dades interactives del Banc Mundial fins a l’any 2017.
Valor de les importacions i exportacions per producte i país: Lloc web interactiu del Observatory of economic complexity, amb dades actualitzades fils a l’any 2017.
BP Statistical review of World Energy 2019: La informació més detallada i actualitzada sobre el mercat energètic mundial, amb informació tant de consum com de producció per país i per font d’energia.
- Subvencions als combustibles fòssils:
Paper del Fons Monetari Internacional: Estudi de les subvencions dels combustibles fòssils al món tenint en compte les externalitats que produeixen.
Mapa interactiu del Global Subsidies Initiative: Dades actualitzades fins a l’any 2011.
