El dimarts passat vàrem assistir a la presentació de la novel·la El ball de Tenes d’en Xavier Agustí Viaplana. L’autor va anar escoltant diferents sinopsis dels tallers Tecamolsaires i contestant preguntes que se li feien com les que us deixo de la Maria Navarrete:

Xavier, m’encanta que hagis creat aquest relat per a recuperar un indret màgic, com a Sant Miquel del Fai, una meravella de la natura. Que mai ha estat valorat com es mereixia i que durant molts anys l’hem vist en un estat de deixadesa.

Has visualitzat pobles, gent i llocs molt populars propers a nosaltres, perquè arribi a altra gent que no el coneix.

Has integrat elements molt dispars per a reivindicar aspectes que estan en perill:

Recuperació dels valuosos coneixements que el teu avi té sobre la terra de la vall del riu Tenes, dels pobles que la componen, les seves curiositats i costums en anys llunyans i oblidats.

La recuperació de la natura i del Planeta després de la seva destrucció, així com de valors ètics, humanistes i també religiosos.

Recuperació de la figura del cantant Michael Jackson que per culpa de la mala premsa escampada en els seus darrers anys havíem avorrit i oblidat la seva obra: la seva tasca de defensa de la natura, del planeta, dels joves i nens que omplen les lletres de totes les seves cançons.

Incorpores personatges molt humans i senzills, arrelats a la terra, als pobles. I d’altres d’aspecte d’humà, però amb poders màgics capaços de vèncer a éssers terrorífics, endimoniats i malignes.

El llibre està immers en una lluita clàssica entre el bé i el mal. Entre dimonis i àngels.

I la meva pregunta és la següent: Has utilitzat aquests elements clàssics amb escenes d’alta violència física, per tal d’arribar als joves?

Per què els joves estan tan immersos en pel·lícules i jocs virtuals d’escenes d’alta violència que no els atrau un relat amb figures clàssiques i religioses sense aquesta càrrega d’efectes violents?

Tal vegada, la desconnexió que tenen amb la natura ajuda. Si fem que els nens retornin a ella i que s’ajudin els uns als altres, potser, se solucionarien gran quantitat dels problemes actuals del planeta.

http://votv.alacarta.cat/a-fons/tall/el-ball-del-tenes-primer-llibre-de-xavier-agusti-viaplan

Article anteriorEsforç, Prudència i Llibertat
Article següentEsteve Pujol i Pons
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.