El proper catorze de febrer se celebraran les eleccions al Parlament de Catalunya i els partits es preparen per a una campanya estranya en un context pràcticament distòpic. Els mitjans de comunicació començaran a debatre i a fer prediccions sobre els guanyadors i perdedors, els partits faran llistes i escolliran els seus candidats, i els escriptoris dels assessors i estrategs s’ompliran d’enquestes i trackings, buscant la informació necessària per a dibuixar l’estratègia guanyadora.
Empreses privades i organismes públics compartiran els seus baròmetres i enquestes d’opinió, i els titulars dels mitjans de comunicació se centraran a repartir escons, en la valoració dels líders polítics o en si creix o baixa el suport a la independència. Però la informació que realment marca la diferència pels partits sovint es troba amagada en un oceà de dades, l’has de buscar bé i fixar-t’hi. I si jo m’hagués de fixar en alguna cosa en aquestes eleccions, ho tindria clar: em fixaria en les dones.
I és que segons l’últim baròmetre del Centre d’Estudis d’Opinió, la indecisió es dispara entre el sexe femení i si es tractés d’un partit polític, avui guanyaria les eleccions. De fet, 2 de cada 3 indecisos són dones i els partis no sembla que estiguin sent capaços d’atraure el seu vot. En formacions com VOX o Ciutadans, per exemple, el 70% dels seus votants són homes, i la cosa no és molt millor en partits obertament feministes com la CUP o Catalunya en Comú, amb més d’un 60% de votants masculins.
El resultat de les eleccions podria estar en mans d’aquelles que tenen molt menys protagonisme del que hi haurien, del 94% de les persones que treballen a la llar de forma no remunerada, el 60% dels aturats o el 77% dels pensionistes que no han treballat mai fora de casa. En altres paraules, aquestes podrien i haurien de ser les eleccions de les dones. Ha arribat l’hora que els partits pensin en elles, les escoltin i les facin partícips de la vida política. I sobretot, ha arribat l’hora que les dones ocupin els espais que durant tant de temps els han estat negats, perquè si ho fan no només guanyarà la política, sinó que ho farà tota la societat.
