Joan Capdevila
Per obra i gràcia de Messi, i obra dHenry
I els del rumrum, a callar... així sennueguessin, si més no fins ben passat dimecres
deixatament
Deixatat, aquesta és la paraula: el que a Barcelona en dieu batut, pobrets traductors literals
Alves, i passant el gual
Si no fos per Alves, que incombustible no havia defallit en tot el partit i encara li quedaven piles
ballarinià i ballarinista
(refregit de lepíleg que en Quim Torra mha honorat de publicar a la reedició que avui oferirem al Mossèn, amb motiu de la celebració dels seus noranta anys, de la seva impagable Paràbola dels Retorns)
A Europa, i per febrer
en Benedito i prop dun centenar dels seus companys daventura avui mhan ajudat a passar langoixa del dejà vu
I a mig gas, 4 a 0
Després duna derrota cal guanyar, per a que no es faci gran la pilota, i així va ser que Iniesta ho va encarar al minut 7
Ahir jugava lombra
que es refiï lenemic. No comencem a patir, que no son hores.
Sort del Barça, padrí!
És clar que en aquells temps no teníem Messi, ni qui com Messi ahir baixés a obrir canals si Xavi està eixugat per la pressió
Autopista pucelana
Alves sha trobat o sha obert (o una mica de tot) una vertadera autopista de les que tenen per aquell país: ampla, recta, poc transitada... i sense peatge




















