El personalisme, com a doctrina filosòfica, ha influït molt en la doctrina social de lEsglésia.
Abans de la guerra civil la Maria, la cosina, va casar-se i quan va acabar la confrontació dels dos bàndols espanyols el seu home per raons polítiques va haver dexiliar-se a França.
L'època dels grans lideratges personals ha acabat; el que ara es necessita és un lideratge col.laboratiu
La eucaristia no és pas un premi per els cristians perfectes, sinó laliment habitual dels qui fem camí cap a la pàtria del cel.
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin:0cm;
mso-para-margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:#0400;
mso-fareast-language:#0400;
mso-bidi-language:#0400;}
“La fantasia mai arrossega a la bogeria. El que arrossega a la bogeria és precisament la raó. Els poetes no es...
El personalisme considera lhome i la dona, dacord amb la seva pròpia naturalesa, com a éssers transcendents, únics, autònoms, comunitaris i socials alhora.
