Retornat d’un viatge llampec, i espurnejant, a Anglaterra. Hom que es considera un mediterrani que aspira a britànic, no deixa d’intentar sentir-s’hi com a casa. I prou que en seria de seva, si no fos que li costa no enyorar els cels blaus i nets, la costa, els quatre pins i els males costums. Per a la resta, si...
Necessitarem sobretot controls . Qui controlarà la cobdícia dels banquers i de les caixes? Qui controlarà la cobdícia dels estats? Qui controlarà la cobdícia dels homes?
Però em reconeixereu que la reacció i els instruments de combat que ràpidament apareixen contrasten escandalosament amb la nostra reacció davant un problema més primari i habitual: la fam al tercer mon.
no podia ser una setmana amb tanta bona ratxa, i donem-nos per afortunats que hem punxat lúnic partit que ens ho podíem permetre, un dels pocs que queden que no seran dels de caixa o faixa
Utilitzem cookies pròpies i de tercers per millorar els nostres serveis. Si continua navegant , considerem que accepta el seu ús. Més informació a la Política de cookies