Nascuda en una terra
que m’agrada i l’estimo
sense saber el perquè...
Eternament clavada,
a les esquerpes roques,
malgrat el foraster salvatge...
Pintada al meu paisatge
les fulles no em tremolen:
Via fora! Fes-ne via! Vent potent!
Veles e vents han mos desigs complir
faent camins dubtosos per la mar.
Mestre i ponent contra d’ells veig armar:
xaloc, llevant los deuen subvenir
ab llurs amics lo grec e lo migjorn,
fent humils precs al vent tramuntanal
que en son bufar los sia parcial
e que tots cinc complesquen mon retorn.
Bullirà·l mar com la cassola en forn,
mudant color e l’estat natural,
e mostrarà voler tota...
En estiu
tot cuc viu.
El cuc gran
i el xiquiu.
El cuc bo
i el nociu.
El cuc trist
i el que riu.
Qui ho diu?
Qui açò escriu.
Que en estiu
tot cuc viu.
-Oh! Quin virus que fa!
On vas pel món sense
guants ni mascareta?
–Faig cua per poder canviar
un sol dia dels d’abans
per 19 mesos de còvid!
–Diuen que la borrasca
que al setembre arribarà
ni un roure l’aguantarà!
–De pets, rots i esternuts
jo ja n’he vistos passar,
al·leluia al que vindrà!
–És que no n’hi haurà pas prou
ni amb els mocadors,
ni amb els llençols
ni amb les estovalles,
de les...
Així és com tornava cap a casa, amb un pessigolleig als baixos un poc frustrant. De totes maneres, la qüestió en aquests casos és que en haver caigut ben avall ja tot t’és igual, comences a deixar de fer càlculs i a analitzar les conseqüències de les teves accions. Tens molts menys problemes per fer el mec i per...
Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar...
Maite Soriano 14 de juny de 2020
Oh, que brau em sento amb la meva
reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta,
i com em fotria de desprendre’m,
confinament enllà,
on diuen que la gent és rebel
i ingènua, insolidària, despreocupada, irreverent,
ximpleta i beneita!
Aleshores, arreu on anés,
el proïsme en faria escarni
mofant-se’n, com qui vol cridar l’atenció:
“ja no saben ni...
La ciutat està malalta. I, els seus lletraferits habitants, com l'Aleix Vilaseca, escriuen poemes des de l'ànima amb la intenció de guarir-la.
Mentre escric
La cal·ligrafia avança plana
amb el ritme agut de l'electrocardiograma.
L'electrocardiograma que narra
eloqüentment els batecs del cor.
Un cor sense treva,
esbombant vida per cada racó del cos.
Un cos que és acció i diàleg
dins la deriva discreta per la ciutat.
La ciutat...
En aquests dies de confinament, rememorem tots la nostra història. I, la Sílvia López ha volgut compartir un bocí de la seva amb el taller d'escriptura Molsa. El records de tendresa heretats de la besàvia.
Quan em demanen que parli d'una fotografia que representi la tendresa, la primera que em ve al cap i no aconsegueixo esborrar és la de...
(Li he demanat el títol al Red Pèrill)
Si vens, agafa'm la tristesa i fes-ne una pilota.
Jugarem a xutar-la tan fort com sapiguem.
Si vens, arrenca'm la tristesa i fes-ne tres boletes.
Serem malabaristes d'aquesta circumstància.
Si vens, replega'm la tristesa i fes-ne un avionet.
La farem marejar com m'ha marejat ella.
Si vens, estripa'm la tristesa i fes-ne paperets.
Després serà el confeti que cau...
Els grans de la Tec-Ca i la Molsa estem preparant l'arribada dels nets a casa amb contes tradicionals transformats per les experiències viscudes durant la nostra infància, en aquest cas el de EPAMINONDAS I LA SEVA PADRINA de Sara Cone Bryant... a veure a quines conclusions arribeu amb aquest de la Nati Parareda.
Era el dia 25 de desembre. En...
