La visió no és essencial per sentir tota la força de la tendresa, la pots deixar de banda, si valores la veu i el lleu frec de la mà que t’acarona...
La Laura Sugranyes ens ho recorda amb el seu excepcional relat de superació i amor.
Divendres, 20 de gener del 1956
Oloreta de recent nascut. Cabells negres enganxats. Ulls foscos...
Ets terra, sol i aire.
Ets vida, camí i esperança.
Dansaràs en moviments sensuals i esclataràs en una riallada. No saps ballar, no encara, però n’aprendràs. Perquè no t’han tallat les cames, ni els braços. I de ganes no te’n falten.
Llàgrimes gelades, incrustades en el fons de la memòria, en aquell racó on deses les històries que mai més han de...
Temps fugit. Temps d’espera. Temps que un dia o altre arribaràs.
Somnis esclafats contra el mur de la impotència.
Temps perdut? No. Això mai.
Temps profitós. Gran mestre silenciós.
Avances lent quan el futur desitjat és llunyà. I massa ràpid si ja el tenim a les nostres mans.
Temps d’esperança, que dones perspectiva, saviesa i calma.
Sempre relatiu. Sempre inexorable.
Temps que guareixes, que cicatritzes allò...
El text de la Carme Cinca ens parla de la importància de saber llegir com un plaer que ens ajuda a compartir allò que aprens i a copsar millor el món que ens envolta i, així, no veure’ns reduïts a viure com a éssers que reaccionen tan sols davant estímuls sensorials.
Plaer i lectura. Lectura i cervell (15’)
Tinc un problema....
Volaré pels aires bressolada pel vent suau que m’acompanya fins els teus peus, perquè m’agafis amb delicadesa i em desis entre les pàgines del llibre que guardes dins la maleta amb què estàs recorrent el món.
Seré el teu destí, imprevist i incontrolable, inevitable i impetuós, que et portarà a llocs desconeguts d’on no voldràs tornar mai més.
Et rendiràs a...
Gàbia, presó, penal,
calabós, cel·la, galera,
garjola, ergàstul, presidi,
masmorra, correccional.
Lleons, lleones, tigres, tigresses,
ximpanzés, goril·les, micos, orangutans,
rinoceronts, zebres, panteres, elefants,
girafes, camells, cangurs, jaguars.
Hipopòtams, cocodrils, flamencs,
pingüins, foques, lleons de mar.
Serps, escurçons, escorpins,
tortuguetes, cent peus, papallones.
Pare, mare, fill, filla,
avi, àvia, tiet, tieta,
nets, nebots, amics,
tots plegats surten del zoo.
L’escenari quotidià és la porta d’entrada on descobrir els nostres desitjos, emocions i injustícies. Amagats darrera una...
Podria viure tancada entre murs de lletres, amb tu, per viatjar junts als llocs que mai anirem. Per construir la nostra història d’amor amb final feliç. Per encerclar amb llapis les meves angoixes i posar-hi una nota al marge on digui: “Només és por”.
Per escollir un llibre a l’atzar i descobrir que, en aquella pàgina que hem obert després...
És aquí on soc jo sense fingir. On el meu riure brolla en cascada i el meu cos es relaxa fins convertir-se en aire.
És aquí, entre parets invisibles d’una fortalesa inexpugnable, que construeixo un món de cotó per a tu i per a mi.
I t’invento i et retallo i t’enganxo en un collage de formes atrevides. I tu em...
Reportatge d'Isidre Puijagut
Cada mes, entre la Tec-Ca i la Molsa, els tallers d’escriptura de Cardedeu i Sant Antoni de Vilamajor, presentem nous autors. Aquesta setmana, anant en contra del mal temps i amb molta Glòria, vam poder estar acompanyats de Montserrat Medalla i fer-li una petita representació del conte que l’hi dona títol, al seu recull de trenta-cinc anys...
Si t’hagués d’escriure una carta, segur que NO et diria moltes coses. Així que me les callo perquè no t’arribin, perquè si no m’ho callo et diria:
Que de maneres d’estimar n’hi ha moltes, però que és la teva forma d’estimar-me la que m’agrada, amb les teves lletres impossibles i els teus silencis que eixorden.
Que ho vull tot i no...
