Glòria Berbel
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.
La carta que mai t’arribarà
Si t’hagués d’escriure una carta, segur que NO et diria moltes coses. Així que me les callo perquè no t’arribin, perquè si no m’ho callo et diria:
Que de maneres d’estimar n’hi...
Treu el cap
No hi ha l’enemic aquí fora. L’enemic és allà dins, amb tu.
No et tanquis, no redueixis el teu món en la por que has creat per salvar-te dels teus fantasmes. Ningú...
Amors eterns
Amors eterns que pengen d’una barana amb vistes al mar.
Promeses ardents, petons humits, mirades que parlen de caminar junts per sempre més. Passions segellades i embolcallades d’esperances pintades de verd.
Símbols innocents...
Bonic miratge
Bellesa singular que desprèn un aroma antic, a natura i vida, a pluja i vent, a tempestes i paisatges gelats. A sol de primavera, ara que la seva mirada s’ha aturat...
El bon propòsit
Estimat any nou,
Com cada any que treus el cap per encetar noves esperances, em poso a fer la llista dels bons propòsits. Però, aquest any, només en tinc un:
VULL SER CABRA...
L’escala
Esglaons que s’amunteguen en un cercle interminable, que pugen i s’enfilen cap el meu cel particular. O potser el meu infern? Graons que no fa massa temps pujava de pressa i...
Vora el foc
Crema el meu desig i les meves ganes d’ofegar-me dins la claror dels teus ulls.
Nadal que arribes carregat de nostàlgies, saps que ja no em fas por? Es convertiran en cendres...
La porta blava
Hi passes per davant cada dia i cada dia te la mires. Té un encant especial, delicada i robusta, i una elegància que no és feta amb diners. I la mires....
Flama incombustible
M’agraden les persones que hi van de cara, les que no tenen por de dir el que pensen, les que es llancen a la vida sense xarxa.
M’agraden les persones que riuen,...
M’estima, no m’estima
M’estima, no m’estima
Si t’allunya dels teus amics, si t’aïlla del teu entorn, si només vol que estiguis amb ell a tota hora... No t’estima. No és amor un sentiment que t’ofega.
M’estima,...
