Inici Authors Articles de Glòria Berbel

Glòria Berbel

27 Articles 0 Comentaris
És natural del Baix Montseny, on ha nascut, crescut i on continua madurant. Llicenciada en periodisme per la UAB es guanya la vida com a tècnica de Recursos Humans a l’administració local. Li agrada escriure, jugar amb les paraules, vibrar amb la seva sonoritat i les imatges visuals que poden crear, però el que realment desitja és que aquestes paraules arribin a emocionar. És membre del GEM (Grup d’Escriptors del Montseny), ha col·laborat en el BaixMontseny.info, al Nació Digital Granollers, a Ràdio Vitamènia i a la revista Bagant. I en el seu palmarès té algun premi literari pels microrelats com “Pell de mare” o “También es verdad”, pel relat “Lazos de aire 2.0” i per la novel·la “Bòsnia, terra enyorada”.

El meu món transparent

Que aquest és el meu món i sé que no l’entens.  Que tu te’l mires i remires i el veus a l’inrevés. El trobes petit. Tu hi poses els límits. Per mi és...

Voles?

Més endavant, ara no puc, no és el moment, potser l’any vinent... I les ales es rovellen en el sac dels desitjos posposats per aquest demà que, potser, mai més no arribarà. Somio....

Continuaràs fent camí

Continuaràs fent camí. Enrere deixes unes sabates que no et tornaràs a posar. Mai més. I gires el cap i somrius i penses que prefereixes continuar descalça abans que tornar-te-les a posar. Que...

Somnis inconclusos

Somnis perduts en el laberint dels desitjos posposats. Quimeres impossibles per improbables dins del meu cervell. Miro endins i el veig. Allà està, atrapat entre els fils, esperant que el rescati...

Jo busco

Busco mirades còmplices, netes de prejudicis. Mans esteses i braços oberts. Busco paraules sinceres i silencis que parlen de comprensió, d’amor incondicional, de sentiments que traspassen els murs que l’ànima interposa perquè...

DO, RE, MI, FA, SOL, LA, SI

Si jo sabés compondre et faria la melodia més bonica del món. Histriònica com jo, barroca com tu. Amb notes dibuixant camins cap els teus llavis... Do, re, mi, fa, sol,...

Pànic escènic

Negre sobre blanc. Lletres que ballen al ritme d’un verb desafinat. Pensaments que fugen. Paraules ofegades. Tinta que embruta el paper ara arrugat per la meva mà. POR. I si no recordo com...