Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Limerick a l’ovella somiatruites
Després de rellegir-me no tinc cap mena de dubte. Estic com una ovella. Perquè el que he escrit m’ha agradat.
Limerick a l’ovella somiatruites
Una vella ovella, al seu terrat,
bufa núvols a un...
Limerick a altres formes de vida
Sota l’ombra del roure van escriure la seva història. Llàstima que no es conformessin en recordar-la i prou.
Un deliciós relat de la Rosa Lozano que no es pot deixar de llegir.
LIMERICK...
La rateta que escombrava l’escaleta
M’agrada agradar. Em fa sentir bé. Per això procuro estimar-me perquè he descobert que amb qui passo més temps és amb mi mateixa.
Un conte de la Rosa Lozano que ens fa...
Limerick al meu infal·lible heroi
No hi ha millor manera d’humilitat que treure un heroi fora de context. Us imagineu el Cavaller de Sant Jordi entremig d’una manifestació de dones feministes? O, Don Quixot al centre...
Limerick
No és la vida un sense sentit? I, què fa la poesia davant d’això? Doncs, un Limerick. Un poema de cinc versos. Els dos primers rimen i et descriuen el personatge;...
Que n’és, de divertit, ser diferents!
L’harmonia és el secret de totes les receptes. Cada ingredient ha de ressaltar en el seu punt just. Sense embafar-nos per la seva quantitat i amb una presentació adequada del plat...
L’ordre i la bogeria
Quina gosadia! Voler posar a ordre a l’univers, no creieu? Limitar-lo a una definició entrellaçada de lletres i números quan la seva bellesa rau en el feréstec equilibri. I, nosaltres amb...
Veracitat
Em declaro culpable. He mentit, menteixo i crec que ho tornaré a fer. Perdoneu la meva sinceritat. Però, que aixequi la mà qui no ho hagi fet mai i tingui la...
Jean Jacques Rousseau (1712-1778) vs. Mary Wollstonecraft (1759-1797)
La realitat supera la ficció. D’això, no hi ha cap mena de dubte. Però, el que fa la Rosa Lozano, de forma excel·lent, és novel·lar-la fent servir tots els ingredients en ...
Tot té un final
Quants simulacres fem abans de donar el pas: he de repensar-m’ho, ens diem; tal vegada, ho hauré interpretat malament; segur que hi ha una raó de pes pel que fa. Fins...
