Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Haikus del Tarot
Les fonts d’inspiració són infinites. Aleshores, perquè no escollir les cartes del Tarot i fer-ne pensaments que vaguin per l’aire.
En Josep Manuel a través dels seus haikus emprèn el vol i...
Un cadàver exquisit de mots ressuscitats
Un cadàver exquisit articulat vèrtebra a vèrtebra segons les aportacions de diferents autors que obren la seva finestra al món:
Inés Fernández, Rosa Maria Pascual, Maite Soriano, Meritxell Albaladejo, Nati Parareda, Carme...
Cadena perpètua
Cadena perpètua
Quan el veia estirat a la vorera
pensava que havia saltat la tanca,
de no massa alçada, que feia de porta...
i esperava pacient, que els seus amos...
He vist
Per què esperem al darrer moment per arreglar les coses? No, podríem fer-les de la manera correcte si sabem que el temps és el bé més preuat? Tal vegada, necessitem creure...
La biblio
Què seria de nosaltres? Si tot fos serietat. Si ens neguéssim a jugar amb les paraules que donen música a la nostra existència, per poder treure-li ferro a les nostres angoixes...
Credo
Amb tendresa, es pot creure el que es vulgui i fugir d’allò establert per omplir de valors eterns o mutables la terra.
Així, ens ho fa saber aquest preciós poema curull de...
“Balseritos”
Històries contradictòries curullen el nostre mar de matisos acolorits que vessen humanitat i demanen a crits una reflexió més profunda del que està succeint en les aigües del Mediterrani. La Marta...
El cotxe de línia, una avançada del progrés
02A través de la finestreta de l’automòbil mirem, embadalits, l’eternitat del paisatge; aquell que té la màgica capacitat de transportar-nos a un espai atemporal. Ens submergim en el món dels records...
Lletres
Amb la cal·ligrafia de lletra gran, d’una nena que està aprenent a viure, la Nati Parareda ens explica, amb la veu de la innocència, els records de la infantesa que l’han...
A tres mans amb la Maria Zambrano
Hi ha moments que et sents al marge de tot. I, com l’aire que respires, necessites redescobrir la poesia de la vida que, saps, roman amagada. Tal vegada, darrera un llibre,...
