Inici Authors Articles de Rosa Maria Pascual Sellent

Rosa Maria Pascual Sellent

143 Articles 0 Comentaris
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.

No cerquéssiu un mot més elevat que un altre

Encara que els científics no s'hagin posat d'acord de quins van ser els primers mots que es pronunciaren, en quin lloc i en quin temps, a mi m’agrada imaginar que l'ús...

Assaig, quart intent

Si és que no tot està escrit encara, hi deu haver més imatges ballant, davant del mirall on es pentina la paraula. Escriure potser serà serpentejar sobre un camp irisat, tot fent les esses amb la roda de la bicicleta. Tombar-me...

Carta oberta a la vida

La pregunta pel sentit de la vida sorgeix davant l'evidència de la mort: si tot s'acaba i la mort és inevitable, té algun significat la vida? La Marta Torres li escriu...

El silenci

Aquest estiu, estant reunida amb gent dels tallers d'escriptura que no volem deixar de trobar-nos pel fet que l'aula romangui tancada durant les vacances, ens preníem un refresc a la fresca,...

Silencis

Tinc la sort d’acompanyar dos tallers literaris: el de La Tec-Ca i el de La Molsa que em sorprenen sovint amb textos molt millors dels que jo us puc oferir amb...

Cala Estreta

Aquests dies he fet una de les millors rutes de la Costa Brava que es pot fer en poc menys d'hora i mitja. La sortida és des de Cala Castell als...

Paradís perdut

Quan, en el meu anterior article a El Matí Digital, us explicava que nosaltres intentàvem fer xarxes culturals com aranyes que tiren fils buscant la seva ànima, em vaig deixar d’escriure...

Els llibres a la fira d’artesania

Llegir i escriure no és tan diferent d’ajuntar retalls de roba, de modelar el fang o de restaurar un moble. Tots necessitem persones, recursos, aprenentatge, eines i creativitat per poder portar...

Compteu amb mi

Visitant els joves de L’Hospital Sant Joan de Déu de Barcelona, em vaig assabentar que cada any la mitjana de joves que presenten un alt risc de suïcidi augmenta. Alguna cosa...
Fukushima

Hiroshima, Txernòbil, Fukushima

Tots aprenguérem el nom d'Hiroshima sobre un mapa fet de trossos de pell. Japó ens clamava una mica d'estima, llàgrimes sense ulls tenia per mantell.   Per via satèl·lit busco Fukushima i m'envia un monstre sense cap...