Inici Authors Articles de Rosa Maria Pascual Sellent

Rosa Maria Pascual Sellent

174 Articles 0 Comentaris
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure. És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB. De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona. De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró. I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.

Confessions íntimes de Pablo, el poeta, al cònsol Neruda

A les persones que obren el seu cor i el donen, sempre els queda la recança de no haver fet prou. Es retreuen en el seu interior: algú més a qui...

Alberginiera

Cadascú té el seu temps. No hem de pretendre ser eterns. Tal vegada, el fet d'ajupir-nos per llaurar la terra ens posa al nostre lloc. Un escrit fet per pensar de...

Grau de comunicació audiovisual

  Cada nit  Nit rere nit contemplo, somric, situo, compto, parlo, respiro, ploro, espero els estels. I pregunto: Què hi ha darrere d’ells?   Estimat, Manel Tobias Sovint, mentre dormo sento que em truquen al telèfon fix i de seguida puc reconèixer la veu d'un germà, pare...

Respira

La Rosa Maria Pascual, ens fa escoltar, en aquesta poesia, el batec del nostre cor al compàs de l'onatge.   Entre una onada i una altra, el mar descansa. Bressa un infant abandonat perquè tu el salvis.   Rosa Maria...

Via fora!

Nascuda en una terra que m’agrada i l’estimo sense saber el perquè... Eternament clavada, a les esquerpes roques, malgrat el foraster salvatge... Pintada al meu paisatge les fulles no em tremolen: Via fora! Fes-ne via! Vent potent!

Arrels enlaire

Que llarg se li ha de fer al Borbó eliminar la catalana llavor! Que com si d’una herbota es tractés, un rebesavi Felip la va voler substituir per una absoluta Nova Planta: que ens punxés els...

Coviferit

-Oh! Quin virus que fa! On vas pel món sense guants ni mascareta? –Faig cua per poder canviar un sol dia dels d’abans per 19 mesos de còvid! –Diuen que la borrasca que al setembre arribarà ni un roure...

Agraïments

  És en el record quan ens adonem de la sort que em tingut. Aleshores, neixen del nostre cor paraules d'agraïment per la  tendresa rebuda. I, la Consol Méndez ens ho transmet...

N’estic ben farta!

Quan arriba la dama fosca ningú dubta: sigui espiritista, budista o testimoni de Jehovà tothom li demana per l’endemà. Per això, la gent, sovint, se’n va a l’altra món, sense temps, per acomiadar-se. Comptes amb ells... i ja no hi...

Assaig de protecció arreu del món

Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar... Maite Soriano 14 de juny de 2020 Oh, que brau em sento amb la meva reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta, i com em fotria de desprendre’m, confinament...