Rosa Maria Pascual Sellent
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
Coviferit
-Oh! Quin virus que fa!
On vas pel món sense
guants ni mascareta?
–Faig cua per poder canviar
un sol dia dels d’abans
per 19 mesos de còvid!
–Diuen que la borrasca
que al setembre arribarà
ni un roure...
Agraïments
És en el record quan ens adonem de la sort que em tingut. Aleshores, neixen del nostre cor paraules d'agraïment per la tendresa rebuda. I, la Consol Méndez ens ho transmet...
N’estic ben farta!
Quan arriba la dama fosca
ningú dubta: sigui espiritista,
budista o testimoni de Jehovà
tothom li demana per l’endemà.
Per això, la gent, sovint,
se’n va a l’altra món,
sense temps,
per acomiadar-se.
Comptes amb ells...
i ja no hi...
Assaig de protecció arreu del món
Als mestres Salvador i Pere, que ens sabran perdonar...
Maite Soriano 14 de juny de 2020
Oh, que brau em sento amb la meva
reutilitzable, protectora, tan glamurosa mascareta,
i com em fotria de desprendre’m,
confinament...
Com seria la sireneta en l’actualitat?…
És una sensació molt curiosa sentir el que has escrit per una altra veu. És com si el text fos un altre i el fet que algú vulgui llegir-ho li dona...
Mirades de gratitud
Molts de nosaltres, en la solitud del confinament, hauríem perdut el senderi si no haguéssim tingut la sort d'haver coincidit els nostres ulls amb la mirada de devoció que ens rendeixen...
Mentre escric
La ciutat està malalta. I, els seus lletraferits habitants, com l'Aleix Vilaseca, escriuen poemes des de l'ànima amb la intenció de guarir-la.
Mentre escric
La cal·ligrafia avança plana
amb el ritme agut de l'electrocardiograma.
L'electrocardiograma...
La meva besàvia
En aquests dies de confinament, rememorem tots la nostra història. I, la Sílvia López ha volgut compartir un bocí de la seva amb el taller d'escriptura Molsa. El records de tendresa...
El joc de la pedra
Els grans de la Tec-Ca i la Molsa estem preparant l'arribada dels nets a casa amb contes tradicionals transformats per les experiències viscudes durant la nostra infància, en aquest cas el...
Tendresa segrestada
Relat de la Rosa Lozano del grup MOLSA.
La Isabel porta el fillet de dos mesos als braços. En Gabriel ha llegit la paraula “Bienvenidos” impresa a l’estora vuit o deu vegades...
