Rosa Maria Pascual Sellent
181 Articles
0 Comentaris
Rosa Maria Pascual Sellent és veïna de Cardedeu. Ha treballat de mestra durant trenta anys i ara està jubilada, però és la responsable dels tallers d’escriptura com Tecamolsaires del Montseny i de presentacions i tertúlies literàries mensuals. Forma part del GEM, Grup d’Escriptors del Montseny, amb qui ha editat Montseny Màgic, Montseny Eròtic i Montseny amb un Somriure.
És autora de llibres per a aprendre matemàtiques divertides com la col·lecció “Pensem i comptem”, també per aprendre a llegir i escriure amb les Lletres Amagades i Letras con disfraz il·lustrats per ella mateixa. De contes infantils En Jordi i el drac amb pintures d’Antònia Molero, i d’un àlbum il·lustrat per per Aurembiaix Abadal titulat En Jordi va pel Món i que va ser obra premiada en el CCCB.
De les novel·les curtes com Tardor Roja; Un mar de boires, Premi Jalpí i Julià; de la col·lecció Bell-lloc i altres contes de mestres que conté El Racó dels desitjos que és una peça teatral representada en alguns a sales del Vallès i Barcelona.
De les novel·les històriques inspirades en l’autobiografia: On vas, Irina?, editada en català, castellà Adónde vas, Irina? i anglès Where are you going, Irina? i finalista del Premi de Novel·la Històrica Gregal 2013. De La Mestra amb un somriure als llavis, premi memòria popular de La Roca Romà Planas i Miró.
I del poemari Si Condicional editat durant la pandèmia i amb dibuixos de l’Aurembiaix Abadal.
“Balseritos”
Històries contradictòries curullen el nostre mar de matisos acolorits que vessen humanitat i demanen a crits una reflexió més profunda del que està succeint en les aigües del Mediterrani. La Marta...
El cotxe de línia, una avançada del progrés
02A través de la finestreta de l’automòbil mirem, embadalits, l’eternitat del paisatge; aquell que té la màgica capacitat de transportar-nos a un espai atemporal. Ens submergim en el món dels records...
Lletres
Amb la cal·ligrafia de lletra gran, d’una nena que està aprenent a viure, la Nati Parareda ens explica, amb la veu de la innocència, els records de la infantesa que l’han...
A tres mans amb la Maria Zambrano
Hi ha moments que et sents al marge de tot. I, com l’aire que respires, necessites redescobrir la poesia de la vida que, saps, roman amagada. Tal vegada, darrera un llibre,...
Amb qui podria somiar?
Si quan les roses ploren
és quan més olor fan...
Hi ha un dia assenyalat amb forat
per perdre la innocència.
Aquell candor que gotejava
dels estels i t’omplia de mel
les nits més fosques...
L’absència se t’ofereix...
Un dia de tardor
Vull canviar-me de roba, i trobar la peça més adequada per afrontar aquest instant de vida. Però, en obrir les portes de l’armari i envair-me els arrenglerats records estampats, m’adono, que...
De l’infern al paradís
Clama al cel, la injustícia de l’oblit. S’ha de trencar el silenci imposat per la força de la por i la venjança del guanyador sobre els nostres pares. Que muts callaven...
Confessions íntimes de Pablo, el poeta, al cònsol Neruda
A les persones que obren el seu cor i el donen, sempre els queda la recança de no haver fet prou. Es retreuen en el seu interior: algú més a qui...
Alberginiera
Cadascú té el seu temps. No hem de pretendre ser eterns. Tal vegada, el fet d'ajupir-nos per llaurar la terra ens posa al nostre lloc. Un escrit fet per pensar de...
Grau de comunicació audiovisual
Cada nit
Nit rere nit
contemplo,
somric,
situo,
compto,
parlo,
respiro,
ploro,
espero
els estels.
I pregunto:
Què hi ha
darrere d’ells?
Estimat, Manel Tobias
Sovint, mentre dormo sento que em truquen al telèfon fix i de seguida puc reconèixer la veu d'un germà, pare...