Marxes,delerós de les seves passes,reseguint el perfum,l´onada que t´esclata al pit.Rotund i esquinçat,vaixell fantasma,sempre portaràs el teu planya les venes.El matí,ple de rosadaserà l´epíleg inexorabledels teus udols.
L'eufòria de saltar de la cadira cridant abans que ell tingui temps d'agafar aire acabada L'anima ho stanca d'Adriana Lecouvreur, la felicitat que compartim quan no pot sinó somriure d'orella a orella i deixar que se li entelin els ulls.